A- A+

Vuit lliçons de la temporada turística. La pandèmia posa el model turístic davant del mirall

Publicat el

La temporada turística d’enguany ha estat marcada per l’evolució de la pandèmia. Dies abans de finalitzar l’estat d’alarma ja arribaven turistes a Mallorca en l’anomenada prova pilot, una mesura proposada pel gremi d’hotelers que posava els interessos econòmics d’una minoria per sobre de la salut pública i la majoria. Un cop finalitzat l’estat de l’alarma i amb el desconfinament per fases, es donava per iniciada la temporada turística, prevista molt diferent de la resta d’anys i que ha posat de manifest una evidència que repetim des de fa temps; no podem viure del turisme, no pot continuar com a motor central de l’economia dels Països Catalans.

Aquest estiu s’han evidenciat, un cop més, però amb més força que anteriorment, les contradiccions del model turístic imposat i la necessitat urgent d’apostar per un nou model allunyat del monocultiu turístic. La terciarització i turistització de l’economia dels Països Catalans són més precarietat i temporalitat per a les treballadores, desmantellament del teixit productiu, més pobresa generalitzada i beneficis econòmics per a unes elits. La majoria del PIB dels Països Catalans se sustenta en el sector turístic, una posició forçada pel model econòmic imposat per la Unió Europea, basat en el sector serveis i, especialment, en el model turístic massificat. Durant el mes de juliol el PIB als Països Catalans sota dominació espanyola ha caigut més d’un 20%, una xifra que no s’explica sense la seva relació amb el turisme com a principal activitat econòmica de la nació. I els indicadors del mes d’agost mostren un atur encobert de 2.312.904 treballadores als Països Catalans (1.036.151 treballadores aturades + 1.276.753 treballadores en ERTO).

Els efectes socials i econòmics de la pandèmia colpegen la classe treballadora, aguditzant la situació de precarietat de la vida. Una situació que s’accentua encara més i de manera doble en les dones treballadores. També en les persones migrades, amb qui s’accelera la precarietat i la vulnerabilitat. Per al jovent, la generació de les dues crisis, la situació no és millor; sotmeses a un present de misèria, incertesa per qualsevol expectativa d’un futur millori precarietat en totes les esferes de la vida. Unes condicions de vida que fan gairebé impossible l’emancipació juvenil i l’accés a l’habitatge a través del mercat.

Mentrestant, les institucions autonòmiques i el govern espanyol, lluny de plantejar canvis en el model, han tancat files amb els sectors turístics. Torra recomanava confinar-se a la població, mentre convidava els turistes a visitar el país. Armengol s’ha posicionat en tot moment a favor de la patronal turística, tant en la prova pilot a mitjan juny com posteriorment durant tota la temporada turística. La majoria de brots a les Illes es produeixen en hotels i serveis turístics. Puig també ha deixat clar el seu bàndol, promovent plans per incentivar el turisme amb les grans empreses del sector, així com posicionant-se en contra de la quarantena de turistes britànics dictada pel govern de Regne Unit.

Els carrers amb molts menys turistes que altres anys i els hotels buits han estat algunes de les imatges que han protagonitzat la temporada turística, però darrere d’aquestes imatges també s’amaguen problemàtiques. Algunes d’elles són l’augment de la desocupació laboral a causa de l’aturada global de la pandèmia, que durant l’estiu es caracteritzava per ser precària, estacional i temporal; la privatització de l’espai públic fins a eliminar la seva funció social i destruir el teixit associatiu dels barris i els pobles; i la força del lobby turístic, especialment en el negoci dels hotels i les residències turístiques.

Aquest estiu marcat per la pandèmia evidencia problemàtiques i contradiccions, però també ens deixa moltes lliçons. En destaquem vuit:

  1. No podem viure del turisme. El model econòmic imposat als Països Catalans i basat en el sector serveis i l’especialització del sector turístic és insostenible i es demostra de manera evident durant la temporada turística d’enguany.
  2. És urgent apostar a curt termini en la indústria turística per expropiacions (residències turístiques, empreses i grans actius), plans de reconversió i l’economia planificada. Per cada hotel buit, expropiació i pla de reconversió.
  3. El model turístic massificat privatitza l’espai públic. L’urbanisme de les ciutats i l’organització dels espais públics han de recuperar la seva funció social. Les imatges del veïnat recuperant places i carrers, durant la pandèmia, que tot l’any viuen la saturació turística demostren que un altre model de ciutat és possible.
  4. Contra la precarietat i la temporalitat del turisme, repartiment del treball. El model turístic només beneficia uns pocs, que exploten la majoria i generen una ocupació precària i estacional. Durant aquesta temporada turística s’ha disminuït la contractació a causa de l’aturada general de la pandèmia. Treballem menys, treballem totes. Produïm el necessari, redistribuïm-ho tot.
  5. Els beneficis econòmics del sector turístic no poden estar per damunt de les vides de les persones. Les reaccions dels tres governs autonòmics i el govern espanyol són un tancament de files amb la patronal turística, disposats a prioritzar el capital privat turístic en comptes de la salut pública.
  6. Rescatem les persones, no el sector turístic. Els gremis d’hotelers i les grans empreses turístiques reclamen prestacions, baixada d’impostos i polítiques per incentivar el turisme. Cap canvi en el model turístic pot passar per la complicitat amb la patronal; les mesures urgents han de passar necessàriament per expropiacions i plans de reconversió de la indústria turística.
  7. El model turístic imperant als Països Catalans és un model imposat per la troika i mai no beneficiarà la majoria de la població. La Unió Europea no contempla cap canvi en el model econòmic europeu, tot el contrari: l’acord Fons Europeu de Reconstrucció o Nou Pla Marshall és una nova gran estafa que es traduirà en més préstecs i endeutament pels països del sud i noves reformes estructurals contra la classe treballadora. Qualsevol canvi en el model turístic i, per tant, qualsevol aposta per expropiacions, plans de reconversió i economia planificada, ha de passar per la sortida de la Unió Europea i la conquesta d’una sobirania plena per a les classes populars i el reconeixement dels drets dels pobles.
  8. Cal fer valdre els espais naturals i apostar pel treball de la terra a les zones no urbanes del país. Aquesta temporada s’ha demostrat que el monocultiu turístic és contradictori al desenvolupament rural, a part de tenir un impacte mediambiental insostenible i promoure l’especulació amb el territori.

Aquestes lliçons de la temporada turística, però també de tota l’evolució de la pandèmia, posen de manifest que el capitalisme patriarcal és crisi i no és vàlid per garantir unes vides dignes per la classe treballadora. El model turístic dominant als Països Catalans és el model econòmic imposat per les estructures capitalistes globals i ara és més necessari que mai canviar-lo radicalment. Cal capgirar el model de turisme i les primeres mesures urgents han de passar per expropiacions i plans de reconversió de la indústria turística.

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

17 d’agost de 2020

Països Catalans

Comments are closed.