A-
A+
Només 2 de cada 10 joves poden emancipar-se. I a costa de més del 60% del salari. La taxa d’atur juvenil als Països Catalans supera el 40% i els contractes temporals en joves gairebé són el 70%. Aquestes són algunes de les xifres que expliquen part de la precarietat vital que patim el jovent dels Països Catalans en el nostre dia a dia. Unes condicions de vida que han empitjorat i empitjoraran amb la crisi sanitària, econòmica i social de la COVID19, que també és una ofensiva capitalista contra la classe treballadora. És un context que posa de manifest que el capitalisme és crisi i col·lapse, que el conflicte és entre els capitalistes i les treballadores i que qualsevol garantia d’un futur millor passarà per la l’organització i la lluita per superar el sistema.
Les darreres setmanes han estat marcades per l’evolució de l’emergència sanitària i l’inici del curs escolar, però també per l’onada de desnonaments i la violència policial, especialment a Barcelona, i les mesures classistes per la pandèmia en diverses ciutats, destacant Palma en els Països Catalans. Durant els primers dies de tornada a les escoles hi havia 207 desnonaments programats només a Barcelona, una xifra que augmenta fins a 327 llançaments en l’actualitat. L’ofensiva contra un dret bàsic com l’habitatge ha agafat embranzida després de tot un estiu de campanya mediàtica i criminalitzadora contra l’ocupació que ha marcat l’agenda política. No és casualitat que es doni en un moment on el moviment per l’habitatge avança i es fa més fort, generant estructures d’autodefensa i d’ofensiva contra el capital i ha aconseguit qüestionar la legitimitat dels interessos de la propietat privada. S’ha evidenciat l’absurditat d’un sistema que expulsa gent de casa seva mentre bancs i fons d’inversió acumulen habitatges buits.
En aquest context, emancipar-se i accedir a l’habitatge a través del mercat és gairebé impossible per a les joves. Només el 20% del jovent pot emancipar-se i de mitjana el jovent destina el 120% del salari al preu del lloguer. Davant la campanya mediàtica contra l’ocupació i en un context de gran ofensiva capitalista, cal continuar defensant-la encara més com una eina útil i necessària. És una resposta col·lectiva al sistema capitalista que mercadeja un dret bàsic i una via per construir alternatives per a nosaltres mateixes, les joves de classe treballadora. L’habitatge és un dels fronts que fa més visible la precarietat juvenil, accelerada ara amb la pandèmia, però és ben present en totes esferes de la vida; en l’àmbit laboral amb una taxa d’atur juvenil de 41,7% i una temporalitat juvenil del 69% als Països Catalans; a les dones joves amb un context d’ofensiva patriarcal, crisi de cures i més precarietat vital; i en l’emergència climàtica, amb una crisi ecològica que cada cop té més conseqüències per al planeta i per a totes.
Les joves estem sotmeses a un present de misèria que també ens demostra que només prenent partit en la lluita construirem un futur digne. Només a través de la lluita podrem emancipar-nos col·lectivament i trencar amb les regles del joc. El futur es lluita en el present!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
8 d’octubre de 2020
Països Catalans
