A-
A+
Enguany, la Diada Nacional del País Valencià està distorsionada per les eleccions autonòmiques.
Quatre anys després de la renovació del Pacte del Botànic veiem, de nou, que els límits de l’autonomisme tanquen les portes a qualsevol canvi estructural al País Valencià. La solució no es troba en una socialdemocràcia autoritzada i submisa a l’Estat espanyol. L’única solució als problemes del conjunt de la classe treballadora del País Valencià passa per la conquesta de la plena sobirania, passa per la consecució d’una societat lliure de qualsevol forma d’explotació i opressió, una societat que nosaltres entenem que ha de ser socialista i feminista.
Així doncs, cal trencar d’una vegada per totes amb els Estats espanyol i francés. Cal trencar amb el Règim del 78 que asfixia la nostra identitat com a poble i cal trencar també amb les barreres regionalistes imposades que pretenen dividir el nostre país. Cal que posem sobre la taula que l’única solució possible és la construcció dels Països Catalans i de la unitat popular.
Sabem bé que les institucions valencianes van ser dissenyades per satisfer les necessitats de la burgesia espanyola i per açò sempre estaran alineades amb els seus interessos: al llarg dels anys hem vist com han intentat aniquilar qualsevol expressió de lluita popular i de classe que s’atrevís a qüestionar el poder establert per parlar de Països Catalans. Hem vist la impunitat del feixisme arreu del País Valencià, posant bombes a casa d’intel·lectuals com Joan Fuster o assassinant companys com Guillem Agulló. Cal recordar que enguany és el 30è aniversari de la mort de Guillem i que, encara ara, hi ha qui pretén despolititzar el seu cas: no fa ni un mes que l’actual president de la Generalitat, Ximó Puig, parlava dels assassins de Guillem com a “fanàtics violents” i no com a feixistes organitzats que gaudien de la impunitat de l’Estat i el govern valencià.
Sabem, doncs, que en cap cas unes eleccions ens faran lliures. Que el que ens farà lliures serà l’organització de la nostra classe i del nostre poble. És per açò que les joves dels Països Catalans hem pres la humil decisió de no retrocedir. Tenim un deure amb les que ens precediren en la lluita, de recuperar tot aquest llegat de lluita popular que han intentat esborrar i donar el màxim de nosaltres per a les que vindran: aquest 25 d’abril i tot l’any, continuem organitzades!
Construïm contrapoder popular des de la base, unint les lluites de nord a sud i d’est a oest del territori i apostant fermament per recuperar totes i cadascuna de les sobiranies que ens han furtat, perquè ens hi va la vida!
