A-
A+
Els resultats electorals d’aquest passat diumenge són un indicador més del context de desafecció política que vivim el jovent: després d’anys de promeses buides i polítiques que empitjoren les nostres condicions de vida, i enmig d’un context cada dia més incert, la nostra confiança en les institucions ha minvat fins al punt que moltes joves han decidit no votar a les eleccions municipals i, en el cas del País Valencià i les Illes, tampoc a les autonòmiques.
Venim d’uns anys on els suposats “governs del canvi”, lluny de complir les promeses electoralistes i avançar en la conquesta de drets socials i polítics, han acabat fent de gestors del capital: aplicant polítiques que empitjoren les nostres condicions de vida, reprimint la protesta als carrers i frustrant qualsevol esperança de canvi entre les joves de la nostra generació.
Enmig d’aquest context, l’extrema dreta i l’espanyolisme ha agafat força arreu dels Països Catalans: amb discursos d’odi, populistes i demagògics, que els principals mitjans de comunicació no han dubtat en legitimar i amplificar, han imposat el seu marc de debat. Un relat on els responsables dels nostres problemes són les persones migrades, les feministes, les joves, les comunistes, les independentistes,… totes aquelles que sortim de la definició del “bon ciutadà”.
Lluny del que ens han fet creure, la política no només es fa a les institucions, sinó que és als carrers i al moviment popular on les joves de classe treballadora podem organitzar-nos i decidir canviar la realitat que ens envolta. Per això, nosaltres fem política cada dia. Aturant desnonaments, organitzant-nos quan ens quedem sense feina, defensant el territori i mobilitzant-nos una vegada i una altra per plantar cara a l’extrema dreta i l’espanyolisme que atempta contra les nostres vides.
Al feixisme no se’l discuteix, se’l combat!
