A-
A+
L’11 de setembre de 1978, era assassinat per la policia Gustau Muñoz, un jove militant comunista i independentista del PCE(i) i de la Unió de Joventuts Marxistes Leninistes de només 16 anys. La seva mort va tenir lloc en el marc de les protestes que es van fer contra una Transició que ha perpetuat les estructures polítiques i econòmiques del franquisme. A la Diada d’aquell any, Gustau va participar de la manifestació que va convocar el PCE(i) al centre de la ciutat de Barcelona que, després de ser il·legalitzada per les autoritats, va ser reprimida per les forces policials. Al llarg de la manifestació, les 2.000 persones que hi van participar van baixar per Les Rambles fins al carrer Ferran on uns policies de paisà varen obrir foc real sobre els piquets que hi actuaven. Entre els membres del piquet, es trobava Gustau Muñoz que, davant del Sindicat de Banquers del carrer Ferran va ser abatut per un tret a l’esquena a pocs metres de distància.
El cas de Gustau mostra el caràcter antidemocràtic, reaccionari i sagnant de la Transició; un procés de transacció de poder entre elits polítiques i econòmiques que lluny de superar les estructures repressives del franquisme, es van aprofitar d’aquestes per imposar amb sang i foc el nou règim continuista i burgès a les revolucionàries que continuaven en peu de lluita. Amb voluntat de disciplinar, atemorir i desmobilitzar a la dissidència política, les forces repressives de l’Estat espanyol (policies, militars, jutges i fiscals) han assassinat, torturat, segrestat i empresonat impunement. Mentre que assassins i torturadors han estat premiats i ascendits pels seus crims, les víctimes del terrorisme d’estat han estat ocultades i silenciades per la història oficial del règim del 78. Una història escrita amb la sang de Gustau vessada al carrer Ferran, amb la sang de les torturades a la comissaria de Via Laietana i en l’Operació Garzón el 1992, amb la sang de les mutilades per les porres, les voles de goma i els projectils de foam a Plaça Catalunya el 2011 i el 2012, a les escoles electorals al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 o a Urquinaona el 2019.
Quaranta-cinc anys després de l’assassinat de Gustau, les polítiques repressives de l’Estat espanyol encara són vigents. Són moltes les assassinades, torturades, empresonades, exiliades i encausades que formen part de la nostra història. Les qui han lluitat per uns Països Catalans lliures, feministes i socialistes. Les qui mai han claudicat del seu deure revolucionari. Per això, és important recordar la nostra història, homenatjar les que han caigut i seguir la seva lluita amb força, determinació i valentia. Per en Gustau i totes elles, lluitem incansablement per uns Països Catalans independents, feministes i socialistes!
El millor homenatge, la victòria.
