A-
A+
Tres dècades després de la identificació del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i després de més de trenta milions de persones que han perdut la vida arreu del món a causa de la Sida, el jovent dels Països Catalans recordem un any més, el dia 1 de desembre, que ens queda encara un llarg camí per recórrer en el combat contra aquesta epidèmia i en la superació dels prejudicis que sotmeten les persones afectades a una dura situació d’estigmatització.
Serofòbia és homofòbia. Enderroquem definitivament l’estigma. Trenta anys de lluita contra la Sida han permès l’obtenció de medicaments antiretrovirals que han suposat, si més no en una part del món, una millora important de la qualitat de vida de les persones afectades. Ara bé, els avenços en el camí cap a la normalització i la no-discriminació de les persones afectades pel virus han estat molt més minsos. Episodis ben recents ho demostren. Com per exemple el del comunicat carregat de serofòbia i prejudicis contra el col·lectiu LGTB emès per un sindicat de Mossos d’Esquadra després de la mort a cops de Juan Manuel Benítez, en què es revelava que dos agents es trobaven en tractament antiretroviral a causa de les agressions sofertes durant la detenció. Les persones seropositives són també víctimes de la serofòbia institucional que, entre d’altres, considera l’homosexualitat com un factor de risc. Cal que combatem tots aquests prejudicis i tinguem present que l’homofòbia és el veritable factor de risc i que no podrem acabar amb la Sida si no eliminem abans de tot els nostres prejudicis.
Incidim en l’arrel. Educació sexual lliure de tabús i de la moral catòlica. La moral catòlica i patriarcal, que converteix en un tabú tot allò que envolta el sexe, segueix suposant un mur infranquejable per bona part del jovent, a qui es limita sistemàticament l’accés a informació i coneixements sobre pràctiques sexuals segures. La mancança absoluta d’educació sexual i afectiva desemboca molt sovint en practiques de risc que augmenten de forma alarmant la probabilitat de contagi. Alhora, la forta estigmatització sobre qualsevol opció sexual que surti de la heteronormativitat imperant no ens permet expressar i viure les nostres sexualitats lliurement, en públic i amb naturalitat. Novament, insistim que cal entendre la marginació d’aquestes pràctiques no normatives i l’estigmatització del col·lectiu LGTB com el veritable factor de risc, i no pas les pràctiques en si mateixes. Cal que ens dotem d’una educació sexual lliure de tabús i prejudicis, que ens ensenyi a estimar com vulguem i a relacionar-nos de forma segura siguin quines siguin les nostres pràctiques sexuals. No n’hi ha prou amb dos o tres tallers al llarg de l’educació secundària. Cal exigir una educació sexual integral als currículums dels nostres instituts. Una educació lliure de tabús, estigmes i homofòbia.
Les polítiques de retallades i reformes són un fre en la lluita contra la Sida. Les retallades en sanitat per part de les nostres administracions estatals i autonòmiques són responsables directes del fet que en els darrers anys no s’observi un decreixement en el nombre de contagis. S’ha demostrat que retallar en polítiques de prevenció, d’atenció a les persones afectades i de conscienciació contra la discriminació es tradueix en un augment dels casos, en un empitjorament de la qualitat de vida de les persones seropositives i en un augment de l’estigma a nivell social. Això es posa de manifest de forma especial en col·lectius que ja de per si són víctimes d’una forta discriminació i desigualtat, com per exemple el de les persones migrades. Cal fer responsables les nostres administracions i exigir polítiques actives en conscienciació, prevenció i atenció accessibles al 100% de la nostra població.
Des d’Arran, en tant que organització juvenil de l’Esquerra Independentista, prenem la nostra responsabilitat en la lluita per la conscienciació entre el jovent dels Països Catalans per capgirar la problemàtica del Sida i assolir-ne finalment l’eradicació. En un moment en què sembla que el nombre de contagis entre el jovent pot arribar a augmentar de forma preocupant, cal intensificar esforços en la lluita per una educació sexual crítica, lliure dels tabús i estigmes del patriarcat i l’Església. Incidim a l’arrel de les nostres consciències per poder estimar qui vulguem, com vulguem i per poder-nos-hi relacionar de forma totalment segura.
1 de desembre de 2013
Ni Església, ni retallades ni patriarcat
Les joves estimem com volem i follem segures!
