A-
A+
Construït des del seu propi naixement sobre la base de l’assimilació d’uns pobles i l’intent d’aniquilació d’uns altres, l’estat espanyol i la seua estructura organitzativa representen el projecte de les classes dominants, de les elits burgeses. Un projecte que en l’actualitat esdevé herència directa de les institucions franquistes i que es creà per garantir la supervivència i la plena integració dels oligopolis empresarials en el capitalisme europeu. La necessitat de Trencar amb el Règim del 78 vol dir per al jovent dels Països Catalans exercir la nostra sobirania com a poble, qüestió que anirà indissolublement lligada a la desobediència, i que només serà possible amb l’organització i la lluita als carrers colze a colze amb la resta del moviment popular.
L’estat espanyol, un cop finalitzada la falsa transició, s’estructurà per tal d’adaptar-se a les necessitats de l’imperialisme i el capital financer i garantir així la seua entrada a la Unió Europea. Per fer-ho, les classes dominants anaren de la mà dels sindicats pactistes que hui traïxen els interessos de les joves de classe treballadora, d’una església que encara imposa la seua voluntat patriarcal per sobre els drets de totes les dones i amb un sistema jurídic que convertí de la nit al dia el Tribunal d’Ordre Públic franquista en l’actual Audiència Nacional, la mateixa que jutja joves per la seua militància política arreu dels pobles oprimits sota la jurisdicció espanyola.
És per això que reivindiquem que qualsevol projecte polític que no plantege el trencament directe amb totes les institucions nascudes de la voluntat de dominació capitalista i patriarcal, és a dir, amb l’Estat Espanyol, l’UE i la OTAN; i que no ho faça amb la perspectiva de la necessària solidaritat internacionalista que permeta construir una Europa dels pobles, mai serà un veritable projecte emancipador.
Ens trobem a l’actualitat amb mostres evidents de l’esgotament dels pactes entre elits que es van donar al 78 i les diferents mobilitzacions succeïdes arreu del nostre país així ho han demostrat. La confrontació entre la voluntat emancipadora del nostre poble i els processos d’espanyolització i recentralització s’ha materialitzat en les lluites en defensa de l’escola pública en català, contra la supressió de línies, front al tancament de RTVV o contra l’aprovació de la Llei de Senyes d’Identitat al País Valencià; contra el intents d’espanyolització del govern Bauzà amb les històriques mobilitzacions en contra el TIL i les retallades en educació a les Illes Balears i Pitiüses; o amb el procés sobiranista a les comarques de Catalunya (excepte a la Catalunya nord) i la negació per part del govern espanyol del dret a decidir d’aquestes.
Cal per això tindre clar que ha estat aquest cicle de mobilitzacions i no cap procés electoral el que ens ha conduït cap la situació actual, on quasi 40 anys després d’aquella falsa transició on les classes populars catalanes foren traïdes per les renúncies de l’esquerra institucional, el debat que es posa damunt la taula torna a ser el mateix: reforma o ruptura. O acceptar el joc de les Comunitats Autònomes que neixen de la voluntat de mantindre la indisoluble unitat de la “nació” espanyola, o trencar amb elles. Nosaltres ho tenim molt clar; apostem per la ruptura, hem decidit desobeir.
El model d’estat actual s’està reformulant i la nostra tasca com a joves organitzades i revolucionàries és fer aquesta crisi irreversible, apostant per la construcció d’un moviment juvenil sòlid que ens faça avançar en la generació del poder popular que ature qualsevol intent de traïció cap als interessos de les classes populars. Perquè els Països Catalans seran símbol de llibertat o no seran!
Trenquem amb el Règim del 78!
Desobediència per la independència!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 1 de juny de 2015
