A-
A+
Una campanya realitzada des de les joves i per a les joves. Una dinàmica de treball conjunt entre totes les assemblees d’Arran als Països Catalans que situe les problemàtiques juvenils al centre del discurs públic i que permeta a totes les joves de classe treballadora trobar motius per a l’autoorganització i la lluita juvenil. Ho vam fer quan la nostra organització naixia l’any 2012 i iniciava la campanya Només Lluitant Tenim Futur, amb la que donàvem a conéixer l’organització juvenil amb més militància de tot el país. Vam continuar sota el lema Ara i aquí el jovent construïm alternatives, per fer reivindicar que existien alternatives per a la creació d’un contrapoder juvenil que resolgués les problemàtiques específiques que patim com a joves, com aquelles vinculades a l’oci o a l’habitatge.
I ho farem ara exigint Sostre i Treball, lluitant contra la propietat privada per reivindicar l’accés a l’habitatge, fent front al capitalisme i al patriarcat, als explotadors, per exigir un treball i una vida dignes. Perquè amb un 50% d’atur juvenil i una edat mitjana d’emancipació que ja es troba als 29 anys les joves, i especialment les dones, ens hem convertit en el principal exèrcit de reserva pel sistema capitalista-patriarcal. Un grup social marginat i exclòs dels espais de poder i de decisió de la societat. Un grup que ha d’aguantar que se li discrimine i explote amb l’excusa de viure en una suposada etapa de transició cap a la veritable edat adulta.
I diem que com a dones joves estem especialment explotades perquè, al fet de ser utilitzades com a mà d’obra barata, provisional i en constant moviment, a un mercat de treball assalariat on 9 de cada 10 nous contractes són temporals, cal afegir l’opressió per raò de gènere. Una opressió que es manifesta tant a l’esfera pública amb salaris més baixos, pitjors condicions laborals, assetjament i masclisme; com a la reproductiva, on malgrat la nostra suposada inexperiència juvenil continuem assumint tot el volum de les tasques vinculades al treball de cures.
Baixos salaris, absència de contracte i per tant de dret a la seguretat social, feines temporals, canvis d’horari d’últim moment, ETTs o impagament d’hores extres. Tot condicions d’extrema precarietat que ens aboquen a la pobresa i misèria o que, en el millor dels casos, ens donen un salari ínfim a final de mes que ni tan sols ens garanteix poder emancipar-nos. Se’ns crida a l’empreneduria com a una ferramenta per trobar feina quan sabem que mentre que no siguem les úniques propietàries del nostre treball, sense explotadors ni patrons, mai tindrem una feina digna. Apel·len a que fem servir els seus programes de garantia juvenil on sabem que s’exclou al jovent sense formació acadèmica o bé amb una formació professional suposadament més baixa i es crida a la resta de joves sobreformades a repartir-se les molles que li sobren a empreses i institucions.
Cal que siguem nosaltres mateixes les que garantim el dret a un treball i un habitatge digne com millor ho sabem fer, organitzades, lluitant i construint. Perquè sabem que darrere de les promeses d’independència d’uns i les de reforma d’altres hi ha una realitat: als Països Catalans existeixen 1.000.000 d’habitatges en desús mentre es produeixen més de 90 desdonaments al dia i les joves no podem emancipar-nos. Arrepleguem l’experiència històrica de les lluites venials i populars i combinem-la amb la present dels combats diaris de la PAH. Tracem una estratègia autònoma com a joves on l’okupació, la col·lectivització i la desobediència ens permeten construir alternatives a un model que s’ha demostrat que no és més que un negoci rodó per especuladors i entitats bancàries.
Per garantir els nostres drets a un sostre i un treball digne, trenquem amb la soledat i aïllament que ens empeny el sistema. Deixem de traçar solucions individuals a problemes col·lectius, de veure a la resta de joves de classe treballadora com a competidores dins el mercat laboral i a les immigrants com a enemigues dins el mateix.
Davant problemàtiques comunes, construïm estratègies conjuntes de resposta col·lectiva que passen pel suport mutu, recuperem les lluites als centres de treball amb una autoorganització que desborde els sindicats pactistes. Perquè la solidaritat dins i fora del lloc de feina ha de ser el pilar d’un combat juvenil que ens faça avançar cap a la creació d’alternatives populars on exercir la nostra sobirania com a dones, classe i poble.
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 26 d’octubre del 2015
