A-
A+
-català-
El riu Ebre sempre ha sigut camp de batalla. Com a valuós recurs hídric que és, ja durant la II República i el franquisme, es plantejava el transvassament de l’Ebre com a solució als desequilibris hídrics del territori espanyol. En el marc del denominat “Plan Nacional de Obras Hidraulicas”, es va impulsar l’aqüeducte Tajo-Segura i el canal Xerta-Càlig. Aquest últim però, un cop iniciat, es va paralitzar gràcies a les pressions polítiques i socials, aragoneses i catalanes. Més recentment, de la mà del PSOE es va redactar el Pla Hidrològic Nacional que contemplava la construcció de diversos embassaments al llarg del curs del riu i la detracció d’aigua mitjançant transvassaments. El 2001, diversos grups parlamentaris van presentar esmenes a la totalitat del Pla, però la majoria absoluta del PP les rebutjà. La Generalitat de Catalunya, que sempre havia preferit l’alternativa del Roine, acabà per donar suport al PHN i al transvassamnet de l’Ebre.
Tot i això, gràcies a la mobilització social de les Terres de l’Ebre, impulsada amb la creació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), finalment el 2004, amb el canvi de govern, es va derogar els articles del Pla referents als transvassaments. Malgrat tot, la lluita per la defensa de l’Ebre ha continuat fins ara, per reclamar el cabal ecològic del qual encara no gaudeix l’últim tram del riu i per estar alerta a atacs com el que acabem de veure aquesta setmana.
La Fundación Instituto Euromediterráneo del Agua ha proposat fer un transvasament des del nord de l’Ebre cap al Duero, amb l’objectiu d’omplir els pantans del centre peninsular i garantir un cabal d’aigua estable al Tajo-Segura. Així s’evitaria l’oposició històrica d’Aragó i el Principat com anys enerere. La captació de l’Ebre es faria a la Rioja i serien necessaris uns 80 quilòmetres de canonades per transvasar l’aigua de l’Ebre al Duero, més les connexions des d’aquest riu cap al Tajo-Segura.
Aquest nou atac és una altra demostració de com el capitalisme imperant saqueja els recursos naturals que ens proporciona la terra; de com l’especisme ens permet canviar el curs natural del riu en benefici d’interessos econòmics. Deixem de tractar l’aigua únicament com a recurs econòmic, perquè sobretot és un actiu ecosocial.
Abans del 31 de desembre s’aprovarà el pla hidrològic de la conca de l’Ebre i és per això que des de Purna i Arran, com a organitzacions juvenils revolucionàries, ens oposem al transvassament i defensem una bona gestió del territori i dels recursos perquè es puguin utilitzar en la producció agroalimentària sense comprometre els ecosistemes i assegurant un ús sostenible.
NI UN PAM DE TERRA, NI UNA GOTA D’AIGUA!
-aragonès-
O río Ebro de cutio ye estau campo de batalla. Como valioso recurso hidrico que ye, ya mientres a II Republica y o franquismo, se planteyaba o trescole de l’Ebro como solución a os desequilibrios hidricos d’o territorio espanyol. En o marco d’o denominau “Plan Nacional de Obras Hidraulicas”, s’impulsó l’aqüeducto Tajo-Segura y a canal Xerta-Càlig. Pero iste zaguero, una vegada iniciau, se paralizó gracias a las presions politicas y socials, aragonesas y catalanas. Mas recientment, d’a man d’o PSOE se redactó o Plan Hidrolochico Nacional que contemplaba a construcción de qualques entibos a lo largo d’o curso d’o río y a detracción d’augua a traviés de trescoles. En o 2001, bells quantos grupos parlamentarios presientoron enmiendas a la totalidat d’o Plan, pero a mayoría absoluta d’o PP las vulcó. A Generalitat de Catalunya, que siempre s’heba estimau mas l’alternativa d’o Ronie, acabó por dar refirme a o PHN y a o trescole de l’Ebro.
Con tot y con ixo, gracias a la movilización social de Les Terres de l’Ebre, impulsada con a creyación d’a Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), a la fin en o 2004, con o cambio de gubierno, se derogó os articlos d’o Plan referius a os trescoles. A tamás de tot, a luita por a desfensa de l’Ebro ha continau dica agora, ta reclmar o cabal ecolochico d’o qualo no goza o zaguer trampo d’o río y ta estar a l’alufra d’ataques como lo que venimos de viyer ista semana.
A Fundación Istituto Mediterráneo del Agua ha proposau fer un trescole dende o norte de l’Ebro enta o Duero, con l’obchectivo d’emplir os pantans d’o centro peninsular y guaranciar un cabal d’augua estable en o Tajo-Segura. Asinas se privaría a oposición historica d’Aragón y o Principat como anyos abe. A captación de l’Ebro se fería en A Riocha y sería menisters bells 80 kilometros de tuberías ta trescolar l’augua de l’Ebro ta o Duero, mas as connexions dende iste río enta o Tajo-Segura.
Iste nuevo ataque no ye que unatra demostración de cómo lo capitalismo imperant saqueya os recursos naturals que mos proporciona a tierra; de cómo l’especismo mos permite cambiar o curso natural d’o río en beneficio d’intereses economicos. Deixemos de tractar l’augua unicament como recurso economico, porque mas que mas ye un activo ecosocial.
Antes d’o 31 d’aviento s’aprebará o plan hidrolochico d’a cuenca de l’Ebro y ye por ixo que dende Purna y Arran, como organizacions chovenils revolucionarias, mos oposamos a o trescole y desfendemos una buena chestión d’o territorio y d’os recursos ta que se puedan utilizar en a producción agroalimentaria sin comprometer os ecosistemas y asegurando un uso sostenible.
NI UNA PALMETA TIERRA, NI UNA GOTA D’AUGUA!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Purna, a chovenalla revolucionaria y independentista
Als Països Catalans, 27 d’octubre del 2015
