A- A+

ARRAN | Revoltes silenciades a França

Publicat el

Cau el mite de “El País dels Drets Humans”, cau le France.

Des que va ser presentada la recent reforma laboral a l’Estat Francès, centenars de milers de persones s’han mobilitzat reivindicant unes condicions laborals dignes sota una repressió cada vegada més descarada que criminalitza la lluita contra el sistema.

Se sap que aquesta reforma laboral aprovada pel govern de François Hollande és força semblant a la reforma implantada el 2012 a l’Estat espanyol però, en què consisteix?
Les empreses disposen de més beneficis i facilitats legals:

  • Carta blanca a les grans empreses per modificar el conveni laboral segons els propis interessos de l’empresa i en detriment de les treballadores, sempre que no surti dels paràmetres establerts pel sector.
  • Reducció de la indemnització per acomiadament de les treballadores de més antiguitat als 15 mesos treballats. Gràcies a la mobilització popular aquest aspecte ha estat reconsiderat pel Govern.
  • Augment dels possibles motius d’acomiadament.
  • Possibilitat d’augmentar la jornada laboral que fins ara a França era de 35 hores setmanals.
  • Llibertat de les empreses per a modificar les condicions de treball pactades en el contracte laboral.

Enfront d’aquestes reformes i de les retallades antisocials, alguns sindicats de treballadores s’han revoltat contra les condicions de treball indignes. És el cas de les treballadores de La Poste de Ribesaltes (al Rosselló, Catalunya Nord) altrament conegudes com a “Facteurs Debout” (Carters Dempeus) que ja porten més de 6 mesos en vaga indefinida reclamant que es mantingui la descentralització de la distribució del correu. El Govern pretén tancar la majoria de punts de distribució de les petites poblacions per a reagrupar-los en un gran centre a Perpinyà, reduint la plantilla, disminuint els salaris i augmentant el perímetre de repartiment. En definitiva, generant més precarietat laboral.

I les treballadores de La Poste no són les úniques que s’han aixecat per reclamar els seus drets, els sindicats del sector ferroviari han declarat vaga de serveis mínims fins la reobertura del decret laboral. Tot plegat culminarà en una gran manifestació convocada demà 14 de juny a París.

“Alguna cosa està realment podrida al regne de França”- deia Julien Salingue en un article al diari l’OBS. Sí, deu ser alguna francament  putrefacta quan ni els mitjans de comunicació regionals, ni els internacionals estan fent cap tipus ressò mediàtic envers les mobilitzacions de les treballadores i les estudiants.

La població resisteix sense descans contra la impunitat d’una dictadura policial que es deixa en evidència dia rere dia. Una dictadura policial extremadament violenta que s’arma de porres, bales de foam, canons d’aigua i fins i tot gasos lacrimògens per defensar allò indefensable que és el poder del capital.

Des d’Arran ens solidaritzem amb les companyes de la Catalunya Nord, de França i d’arreu, que lluiten contra aquest sistema que ens ofega per ser joves, dones i de classe treballadora. Allà on sigui les joves revolucionàries ens bastim del suport mutu per combatre i enterrar aquest vell món que ens oprimeix.

Non a la regression sociale!! 

 

 

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 13 de juny del 2016

Comments are closed.