A-
A+
Després del posicionament de la CUP-CC respecte als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, Arran volem exposar, malgrat respectar la decisió presa de manera democràtica en un exercici més d’assemblearisme, la nostra postura envers aquests i davant de la conjuntura que se’ns presenta en el camí cap a la independència d’una part del país.
El nostre «no» als pressupostos no és un posicionament en base a si s’han aprovat uns o altres augments en algunes partides pressupostàries, ja que el jovent dels Països Catalans no ens conformarem amb la gestió de les engrunes que el capitalisme i el Govern liberal de Junts pel Sí ens volen deixar. Aquestes engrunes representen la gestió de la misèria: no canvien en absolut la precarietat que patim les classes populars, de manera intensificada des de les retallades que van escapçar tots els serveis públics i les reformes laborals que han provocat que una feina temporal, mal pagada, sense cotitzar sovint, és la millor expectativa laboral que tenim. Retallades i reformes que han intensificat encara més la doble explotació que patim en tant que dones. Tampoc no ens conformarem amb uns pressupostos autonomistes, que segueixen subjugats a l’Estat espanyol, perquè només des del trencament de la legalitat hereva del franquisme instaurada amb el règim del 78 podrem construir un procés d’alliberament nacional.
D’altra banda, volem evidenciar el xantatge que Junts pel Sí ha exercit sobre la CUP-CC, supeditant la realització del referèndum a l’aprovació dels pressupostos, que ha condicionat de manera evident la resolució presa per la candidatura. La realització del referèndum es tracta d’una qüestió de voluntat política, de compliment del mandat popular, i no de partides i lleis concretes.
La construcció dels Països Catalans ha de ser un projecte que avanci als carrers, des de l’autoorganització i les lluites populars, perquè és l’única manera de construir un alliberament real i l’única manera que el Govern de Junts pel Sí no torni a trair la voluntat popular de fer el referèndum en aquesta part del país. Hem vist clar com el Govern defensava els seus privilegis de classe quan ha supeditat el referèndum a l’aprovació dels pressupostos o quan s’ha negat a aplicar mesures com la regulació de l’IRPF, mostres del model de gestió liberal de les retallades que van imposar i que continuen defensant. També hem pogut veure la nul·la voluntat de desobeir la legalitat espanyola amb la repressió duta a terme per la Conselleria d’Interior cap a aquelles persones que han exercit de manera clara la desobediència envers l’Estat, una manca de voluntat que fa impossible poder materialitzar un trencament, ja que aquest només es podrà produir forçant la legalitat i no reconeixent les institucions repressives espanyoles com el Tribunal Constitucional o l’Audiència Nacional. Per això veiem un cop més que des de les institucions burgeses no podrem construir un projecte que ens alliberi com a poble, ni com a dones ni com a classe.
Ara més que mai el jovent hem de sortir al carrer per demostrar a Junts pel Sí que no els deixarem fer-se enrere, i per forçar a altres forces polítiques com Catalunya Sí Que Es Pot a posicionar-se en la defensa del dret d’autodeterminació, a assumir un compromís amb la demanda popular de fer el referèndum i no restar subordinades als interessos d’un Estat espanyol immobilista. Hem de seguir construint eines d’organització juvenils per teixir el contrapoder necessari per forjar una independència que serveixi als interessos de les classes populars, per tant, que estigui lligada necessàriament a l’alliberament de classe i de gènere. No farem cap concessió al PDECat, els nostres enemics de classe; la nostra confiança mai estarà en la seva gestió del procés, que han instrumentalitzat per al seu benefici partidista, sinó en les classes populars, que han de ser les vertaderes garants que assolim la independència.
El jovent serem la punta de llança per fer que el referèndum es pugui celebrar, perquè no depèn de la institució ni del Govern, sinó de la voluntat del poble treballador. Com sempre lluitarem per acabar amb les condicions d’explotació que el capitalisme i el patriarcat ens imposen, perquè sabem que les millores de vida de les classes populars mai vindran donades, sinó que les haurem d’exigir als carrers.
Traiem la construcció de la sobirania de les institucions que la segresten, trenquem amb el regionalisme, i trenquem amb el capitalisme i el patriarcat com a única manera de bastir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, febrer de 2017
