La cultura molinenca pateix un mal crònic que està dificultant enormement la tasca d’entitats, associacions i casals i que té nom i cognoms: es diu regidoria de cultura. El Carnestoltes n’és la darrera víctima, i aquesta vegada el poble s‘ha alçat per dir prou.
El Carnestoltes ha estat assassinat de mort per la desídia i l’ofec institucional. Enguany, l’Ajuntament ha decidit canviar el dia del carnestoltes- de manera que coincideix amb la resta de carnavals i aviat també amb la Fira. El més greu, però, és que la regidoria de cultura ha decidit suprimit el ball, malgrat que el Casal de Joves la Mola havia pres la iniciativa i s’havia ofert per coorganitzar-lo. Una vegada més, l’Ajuntament ha donat l’esquena a una entitat del poble i ha posat més entrebancs que solucions, més tanques que escales. Ja en són massa, els obstacles, els nos, les dificultats. Ja en tenim prou, de l’asfíxia governamental.
La mort de la festa de Carnestoltes és tan sols un exemple més d’una dinàmica de l’Ajuntament que ja dura massa. Molins està de dol perquè les entitats de la vila i totes aquelles persones que organitzen activitats veuen com el govern municipal, dia rere dia, els posa pals a les rodes. Esplais, xarangues, casals, assemblees de joves, ateneus, associacions, tots hem patit a la nostra pell la pèssima gestió del regidor de cultura. Tot són condicions inassolibles, normatives, problemes, dificultats; enlloc de facilitar i ajudar les entitats de la vila, l’Ajuntament es dedica a posar-hi traves. Si en aquesta vila hi ha iniciatives, això és malgrat el govern municipal, no gràcies a ell.
I avui hem decidit alçar la veu. Som nosaltres (les entitats, les associacions, els casals i en definitiva, la societat civil de Molins) els que dinamitzem la vila. Som nosaltres els que hem construït la Festa Major; els encarregats de fer les barres, d’organitzar xerrades, de treure el bestiari i els gegants a ballar, de la música popular, de l’educació en el lleure. Som nosaltres els que desinteressadament passem hores i hores en reunions i assembles per dotar de vida els nostres carrers. I el govern municipal hauria d’entendre que ell és aquí per servir-nos i ajudar-nos. No tolerarem ni un minut més la seva actitud arrogant i prepotent.
Molins està de dol, però també de guerra. Avui més de ? entitats fem un cop a la taula per exigir un canvi radical en el comportament de l’Ajuntament. Per tot això:
Esperem que aquesta protesta àmplia i unitària signifiqui un punt d’inflexió en l’actitud de l’Ajuntament respecte les entitats de Molins.
Molins de Rei,
Gener de 2013