Ni gent sense casa, ni cases sense gent: nova campanya d’Arran Camp de Túria

Publicat el

L’actual context de retallades socials, de desmantellament de l’ensenyament i de la sanitat pública, de retrocessos en matèria de drets civils, de pèrdua de drets laborals, d’atur generalitzat i augment de la pobresa, de reforçament de les desigualtats de gènere… no respon al context de crisi, sinó al negoci que polítics, banquers i grans empresaris fan de la crisi.

Amb aquesta excusa creada per les classes benestants, però que sols les classes populars paguem, estan duent a terme polítiques ultraliberals de la mà del capitalisme més cruel i ferotge. Tot amb un clar objectiu: que únicament els seus fills tinguen accés als estudis superiors i controlar més fàcilment el poble incult; que els malalts crònics, els dependents i tots aquells que no són “rendibles” per al seu sistema no tinguen cabuda en ell; que les treballadores siguen un subjecte totalment submís i precari, on l’estabilitat i la independència laboral i personal siguen nul·les; que els empresaris tinguen cada vegada més facilitats per fer i desfer d’acord el seu propi i únic criteri econòmic; que les dones siguem cada vegada més dependents, no deixant-nos decidir sobre el nostre propi cos i augmentant les dificultats per tindre un treball; que les joves siguem totalment precàries amb més d’un 55% d’atur, treballadores precàries amb el nou contracte de pràctiques de condicions irrisòries, i amb l’exili laboral en condicions de mà d’obra barata com a única alternativa; que els bancs tinguen garantida la seua supervivència, mentre tiren famílies de les seues cases…. En definitiva, l’únic objectiu de perpetuar el capitalisme i abocar-nos a la misèria més absoluta mentre polítics, banquers i grans empresaris fan tot el negoci.

En aquest punt, cal que retrocedim i situem el model econòmic especulatiu com a principal causant de l’actual situació econòmica. Un model econòmic basat en l’especulació urbanística i en el miratge de l’habitatge com a inversió més segura. L’habitatge s’havia de presentar accessible a tothom malgrat els preus pujaven sense parar. Tot i la més que predictible explosió d’aquesta bombolla especulativa, els nostres governants lluny de tocar peus en terra i legislar d’acord una economia real, ens animaren a participar d’aquest negoci especulatiu i a encadenar-nos de per vida a hipoteques abusives. Així, mentre condemnaven el nostre futur, polítics i banquers continuaven fent negoci. Quan al 2007 aquesta situació es va fer del tot insostenible i ens dugueren l’actual crisi econòmica, moltes treballadores ens quedàrem a l’atur, sense poder fer front a la hipoteca a què ens havíem lligat.

Set anys després la situació no ha fet més que empitjorar i són milers les famílies que, a partir d’aquest negoci especulatiu, estan perdent les seues cases. No només això, sinó que el seu futur continua hipotecat havent de pagar als mateixos bancs que han estat rescatats amb diners públics, als mateixos bancs que els han fet fora de casa… la plusvàlua econòmica que aquests mateixos bancs havien establert de manera especulativa i i del tot irreal. Ens trobem davant d’autèntics drames familiars i socials.

Les joves, una vegada més, tampoc no ens trobem al marge d’aquesta problemàtica i som moltes les que no podem emancipar-nos. L’atur juvenil del 55% se’ns fa del tot insuportable, i les qui encara tenim la sort de treballar ho fem en condicions precàries que no ens permeten accedir a un habitatge. D’altra banda, amb el sistema educatiu de “Bolonya” les estudiants tenim cada vegada més difícil compaginar el treball amb els estudis, la qual cosa ens obliga a la total dependència familiar.

Amb tot, des d’Arran Camp de Túria tenim clar qui són els culpables, i que davant un sistema tan injust la desobediència és una obligació. Les joves trobem del tot incomprensible un sistema que permet que hi hagen milers de cases buides mentre, d’altra banda, es fan fora persones i famílies senceres de sa casa per deixar-los al carrer. En aquest sentit, la desobediència civil per aturar els desnonaments i l’okupació de les cases buides no sols estan totalment justificades, sinó que són l’única alternativa. Des d’Arran Camp de Túria assenyalem el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Popular i la Unió Europea com a còmplices dels bancs i responsables directes d’aquests drames socials.

PER UN HABITATGE DIGNE A L’ABAST DE TOTHOM

NI GENT SENSE CASA
NI CASES SENSE GENT

NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR!

Arran Camp de Túria
campdeturia.arran.cat


Deixa un comentari