El jovent dels Països Catalans encarem enguany la diada del Primer de Maig, dia dels treballadors i les treballadores, en el pitjor dels escenaris imaginables. La taxa d’atur ja supera el 50% al conjunt del territori i el risc de convertir-nos en la generació exclosa del món laboral és una realitat més evident cada dia que passa. La situació als nostres llocs de treball és d’absoluta precarietat i indefensió. Les darreres reformes laborals condemnen la nostra generació a la temporalitat, a salaris de misèria i a contractes infames de formació, aprenentatge i pràctiques que anul·len tota capacitat de previsió i planificació de les nostres vides. El treball reproductiu, que realitzen les dones de forma majoritària, segueix menyspreat econòmicament i arraconat a l’àmbit privat. Davant la manca d’expectatives, milers de joves als Països Catalans es veuen forçades a abandonar el país.
A aquesta situació de misèria cal sumar-hi la dinàmica de retallades i privatitzacions que des de fa ja més de quatre anys ens afecten molt directament i accentuen encara més la precarietat que vivim. L’augment desmesurat del preu del transport públic, les taxes universitàries, el desmantellament del sistema sanitari o el preu encara desorbitat de l’habitatge ens limiten de forma progressiva l’accés a serveis fonamentals i ens aboquen a una situació d’empobriment cada cop més generalitzada. Les dones pateixen de forma encara més intensa aquesta situació: Primer, perquè les retallades afecten generalment sectors professionals feminitzats com l’educació, la sanitat o la igualtat i, en segon lloc, perquè la supressió de determinats serveis suposa una sobrecàrrega en el treball de cures i reproducció.
Mentrestant, el capitalisme més agressiu segueix desplegant contundentment la seva ofensiva amb el beneplàcit dels seus legisladors de Brussel·les i Berlín, però també de casa nostra. Els rescats a bancs i caixes constitueixen l’enèsim exemple d’aquesta ofensiva encaminada el desplegament definitiu del programa econòmic del neoliberalisme. Uns rescats que no són altra cosa que un traspàs del deute privat a les classes populars i que suposen un saqueig a cara descoberta al sistema públic, que ara per ara ja es troba tocat de mort. Davant d’aquesta situació, la socialdemocràcia i les grans centrals sindicals no només no han mostrat oposició sinó que a més han contribuït activament a l’aplicació del programa de la dreta i el gran capital.
Però en aquest context de conflictivitat social i aprofundiment en la lluita de classes, cada vegada som més les joves que creiem que tan sols des de la desobediència a les seves lleis aconseguirem fer front a l’ofensiva capitalista. Cada dia som més les que hem decidit plantar-nos i dir-los que no pensem fer-nos càrrec del deute il·legítim venent els nostres drets. Cada cop som més les que, malgrat la repressió i la criminalització, decidim organitzar-nos i sortir al carrer per lluitar contra la misèria capitalista que hipoteca les nostres vides.
Des d’Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, apostem pel socialisme com a programa polític i econòmic que ens serveixi per a la superació del sistema d’explotació i acumulació capitalista, així com per a la construcció d’una societat justa i igualitària en què l’economia estigui al servei de les classes populars i no de les elits financeres i empresarials. Per això, encoratgem el jovent de tots els Països Catalans a omplir els carrers el proper Primer de Maig. Per deixar-los ben clar que no tenim cap intenció de convertir-nos en el seu exèrcit particular d’aturades disposades a acceptar una feina a qualsevol preu, mentre ells van omplint-se les butxaques a costa del nostre futur.
Contra el rescat i la misèria capitalista:
El jovent construïm futur. Apostem pel socialisme!