El passat divendres 6 de setembre va tenir lloc al Centre Cívic de Ferreries una taula redona organitzada per l’assemblea d’Arran del Baix Ebre. Hi van participar tres ponents vinguts de diferents territoris dels Països Catalans.
El debat va girar al voltant del procés d’independència impulsat al Principat i plantejava les qüestions de la integració dels diferents territoris de nació catalana, la incidència del procés en estos i el paper de l’esquerra en tot el procés.
Francesc Miralles, activista econòmic i municipalista de Xàbia, a la Marina Alta, va afirmar que el PP està utilitzant l’últim recurs que té que és l’anticatalanisme davant el buit de govern i la situació econòmica desastrosa, i que al País Valencià, fora del mite que es té des del Principat, hi ha una base de població que ve de l’obrerisme que encara que vote al PP o a partits espanyols no és de dretes, i que si veu en l’independentisme una eina útil per a solucionar els seus problemes pot passar-s’hi.
Davant el debat de la unitat de l’independentisme, Miralles es va preguntar per a què havia de servir una suposada unitat i va afirmar que aquesta s’ha de forjar des de baix, i ha de servir per cobrir les demandes socials desateses i per proposar una alternativa real a la situació imperant. També va fer una reflexió sobre el paper de l’esquerra, afirmant que moltes vegades convé més escoltar que parlar per tal que no ens allunyem d’allò que preocupa realment a la gent.
Per altra banda, Marcel Pich, militant de l’esquerra independentista, músic i poeta va explicar que a Mallorca hi ha el govern més feixista i anticatalà dels últims anys, i que ni durant algun període de la dictadura les institucions illenques ho eren tant. Va afirmar, però, que també ara hi ha el moviment popular de resposta a la situació més gran dels últims anys, i va destacar la lluita dels docents de les Illes, posant els exemples dels tres directors de Menorca expedientats per no aplicar el decret del trilingüisme i la vaga indefinida dels docents.
També va destacar que el procés desencadenat al Principat ha fet augmentar substancialment l’independentisme a les Illes, fent posicionar alguns partits dins el sobiranisme, i que aquesta ideologia s’ha deixat de percebre com quelcom marginal sinó com una eina per millorar la vida dels mallorquins. Amb tot, va afirmar que aquest procés s’hauria de pensar més en clau Països Catalans, en referència a la votació ajustada dins l’ANC en que no es va incloure la sectorial de Mallorca dins de l’organisme, i també que aquest procés hauria de servir per canviar el sistema actual.
Finalment, Paulí Fontova, regidor de Calaceit, va explicar que no s’ha d’entendre la Franja com un territori unitari, sinó com un seguit de comarques que formen part del Principat de Catalunya. Una de les estratègies que els diferents governs aragonesos han fet servir és la de canviar el mapa comarcal desdibuixant estes realitats. A la pràctica, però, hi ha uns lligams econòmics i culturals que pesen molt. El Matarranya, per exemple, es troba molt més a prop de Barcelona que de Terol, i és una comarca amb forts vincles amb la Terra Alta, ja que s’hi fa el mateix tipus d’oli i de vi. En aquest sentit, Fontova va apostar per propostes que ja s’estan portant a terme com ara la de coordinar les fires de l’oli de Calaceit i la Fatarella o apostar des del Matarranya per integrar-se a la declaració de Reserva de la Biosfera feta per la UNESCO a les Terres de l’Ebre. Per altra banda, va estar convençut que una possible independència del Principat ajudaria a fer avançar la consciència nacional dels franjolins, i també faria replantejar posicionaments d’alguns polítics locals, tot i que també podria intensificar la repressió, sobretot a nivell institucional, la qual cosa ja s’ha copsat amb iniciatives com la derogació de la llei de llengües de l’Aragó i la invenció del LAPAO i LAPAPYP.
Un fet en el que tots els ponents coincidien és en que un procés d’independència al Principat faria replantejar el model de l’estat espanyol, i seria un trencament irreversible que faria augmentar l’anhel de llibertat a tots els pobles de la península. Pel que fa als Països Catalans, si bé podria fer augmentar la repressió dels estats espanyol i francès, també podria ser una esperança per als diferents territoris i segurament faria replantejar alguns posicionaments.
Des d’Arran Baix Ebre creiem necessaris estosdebats per no perdre de vista el nostre horitzó polític i conèixer i escoltar diferents visions del procés des de diferents territoris. La independència passa per no fer una segona transició, sinó esdevenir un trencament democràtic amb els estats espanyol i francès. També ha de suposar l’alliberament social, nacional i de gènere de tota la nació i ha de ser una eina útil per solucionar les desigualtats socials i els problemes que aquestes generen en el dia a dia de les persones i este és el motiu pel qual hem de lluitar.