A-
A+
Arran es mobilitza en un Onze de setembre històric
La Diada del passat dimecres Onze de setembre ja es pot qualificar de jornada històrica. La massiva mobilització popular que va tenir lloc en una part de la nació ha constatat una vegada més la voluntat del poble català per construir el seu futur lliurement fora dels estats espanyol i francès. Més d’un milió i mig de persones han sortir als carrers, principalment al Principat. Però també ho han fet milers de persones al País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja i les Illes.
Les assemblees d’Arran, com no pot ser d’una altra manera, s’han mobilitzat també de forma massiva aquest Onze de setembre. Ho han fet participant en les diferents convocatòries de l’Esquerra Independentista (EI) com també en la Via Catalana. En aquest darrer cas, s’han impulsat iniciatives que, integrades en la cadena humana, posaven l’accent en diferents reivindicacions socials i contra les retallades. És el cas, per exemple, de les companyes d’Arran Girona, que van envoltar l’hospital Josep Trueta; o les d’Arran Badalona, que van impulsar el Tram Progrés, que encerclava una escola de la ciutat que porta el mateix nom. L’assemblea del Sénia feia una crida a participar en el tram que unia el Principat amb el País Valencià fins a Vinaròs per reivindicar que el riu Sénia no és frontera i que la independència i el dret a l’autodeterminació cal plantejar-los al conjunt del país.
En definitiva, una jornada en què les membres d’Arran han mostrat novament el seu compromís per l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans de la manera que ho han fet sempre: als carrers i deixant ben clar que un futur lliure per als Països Catalans passa necessàriament per la transformació integral de la nostra societat, la superació del capitalisme i del patriarcat.
Una Diada atapeïda que mai comença el dia onze
Com cada any, Arran i el conjunt de l’EI ha organitzat una pila d’actes previs a la celebració de la Diada de l’Onze de setembre. Enguany, el protagonisme d’aquests actes ha estat en bona part per a la campanya “Independència per canviar-ho TOT”. A Sabadell, fins a 400 persones van participar d’una manifestació emmarcada en la campanya. A Granollers en feien una presentació que va aplegar quasi dues-centes persones. Altres actes en multitud de pobles i ciutats del Principat com ara Girona, Figueres, Sant Cugat, Molins, Manresa, Tarragona, Reus, Capellades, Berga, Salt, etc. completaven el cartell de la vigília de la Diada.
Malgrat la presència de ruixats en alguns punts del país, el matí del dia Onze de setembre s’iniciava amb un munt d’actes. Al carrer Ferran De Barcelona es va celebrar l’habitual homenatge a Gustau Muñoz, seguit d’una manifestació juvenil que va ser molt nombrosa i va finalitzar al fossar de les Moreres. A Gramenet de Besòs també es va realitzar un homenatge. En aquest cas a Celestí Boada, alcalde de la ciutat durant la República assassinat pels feixistes. Altres assemblees, com la de Cambrils o Lleida, van realitzar ofrenes florals als caiguts de 1714. A Sant Cugat també van matinar per assistir a l’ofrena floral, però en aquest cas per boicotejar el parlament i ofrena que van realitzar les joventuts de Convergència del municipi.
Al migdia va ser el torn de les manifestacions convocades a Lleida, Girona i Mataró. A Sant Boi, una manifestació improvisada per Arran Llobregat, la resta de col·lectius de l’EI i l’assemblea d’aturats recorria els carrers sota la pluja. Les manifestacions de Lleida i Girona van concloure cadascuna amb una dinar popular. A Barcelona, acabada la manifestació a favor de l’amnistia de les preses polítiques que va tenir lloc a la una, també es va oferir un dinar organitzat per l’EI al Passeig del Born. El dinar va donar lloc seguidament a l’acte polític d’Arran, que va comptar amb la participació de membres de les organitzacions Purna, Yesca, Ernai i Jaleo.
A la tarda, les protagonistes van ser la Via Catalana, que va comptar amb la presència de militància d’Arran en diferents trams; i les manifestacions que convocava l’EI a Reus i Barcelona. 6.000 persones van participar a la manifestació de Reus, mentre que a la ciutat comtal la participació superava totes les expectatives amb 30.000 assistents recorrent-ne els carrers. Totes dues manifestacions van concloure amb actes polítics potents. A Reus, van intervenir Laia Estrada, Josep Maria Martorell i Quim Arrufat. A Barcelona les persones encarregades de tancar la Diada van ser David Fernández, Anna Gabriel i Néstor Salvador. El contingut de tots els parlaments girava entorn a la necessitat del poble català de concebre l’actual conjuntura com una oportunitat per canviar-ho tot i trencar amb totes les injustícies que ens afecten com a poble, com a classe i com a individus. Es va destacar també la importància de la mobilització popular com a protagonista del procés i la necessitat que aquesta sigui constant i continuada per assegurar un veritable canvi polític als Països Catalans.
Repressió a l’independentisme per part dels Mossos i la Guàrdia Civil
Els mossos va utilitzar les seves pràctiques habituals per tal d’identificar, a Girona i a Barcelona, militants de l’EI després de les respectives marxes. A les dues del matí, un cop finalitzada la manifestació a Girona, la policia política de Convergència i Unió identificava quatre militants de la ciutat. A un d’ells s’hi van referir amb el nom de pila. A Barcelona van ser deu les persones identificades en diferents punts de la ciutat també per part dels Mossos. A més, dos grup de militants de l’EI que conduïen el camió i la furgoneta de de la marxa van ser escorcollats, identificats, enregistrats en vídeo i robats també pel cos de policia autonòmic. Tot seguit, en una comissaria de Barcelona, es va negar als afectats el dret a presentar denúncies.
La Guàrdia Civil ha estat el cos encarregat de reprimir el grup de persones que participaven del tram de la Via Catalana que unia el Principat amb el País Valencià. Malgrat conèixer que la cadena havia estat autoritzada, agents de la Guàrdia Civil van optar per detenir de forma arbitrària Alfons Lopez Tena i Maiol Sanaüja en un lamentable intent per impedir l’enllaç entre territoris.
En conclusió, nous exemples de repressió política a l’independentisme que no suposen cap novetat. Ans al contrari. Es repeteixen una vegada i una altra totes i cadascuna de les mobilitzacions.
Cal que el jovent dels Països Catalans ens seguim mobilitzant més enllà de la Diada
El passat Onze de setembre deixa clar una vegada més que només la mobilització popular és capaç de garantir un procés de ruptura amb els estats Espanyol i Francès. Cal seguir amb la tensió mobilitzadora un cop passada la Diada i mantenir-la cadascun dels dies de l’any en cada protesta, vaga, cada desnonament, okupació, manifestació o concentració. El jovent juguem un paper clau en aquest sentit. Perquè és la nostra força, la de les joves, el que permetrà als Països Catalans trencar d’una vegada per totes amb les regles dels estats Espanyol i Francès, del capitalisme i del patriarcat per finalment construir un moviment popular capaç de canviar-ho tot.
