A-
A+
És València, 9 d’octubre, i Arran tornarem a eixir al carrer. Tornarem a eixir al carrer desgraciadament, no només per reivindicar la nostra identitat com a poble, ho farem també perquè l’ofensiva ultraespanyolista i ultra catòlica segueix colpejant fort les nostres aspiracions d’emancipació a tots els nivells. Perquè l’estat espanyol segueix deixant-se la pell en vendre la nostra a preu de saldo cada dia que passa.
Seguim patint tant al País Valencià com a la resta de territoris baix domini espanyol les conseqüències de l’anticatalanisme més caspós. La ja habitual manca d’oferta per estudiar en valencià torna a deixar milers de joves sense l’oportunitat d’estudiar en la seua llengua. Una discriminació que patim també a peu de carrer, al nostre dia a dia, com ho torna a deixar ben clar l’últim cas d’agressió lingüística a les nostres terres. Carles Mateu, veí d’Almenara,ha sigut condemnat a 6 mesos de presó per dirigir-se en valencià a un guàrdia civil i, per desgràcia, no és l’únic cas. Una repressió cultural que s’estén a tot el territori ja siga de la mà de la Llei de Llengües de l’Aragó, d’atacs a la immersió lingüística, d’anul·lament de subvencions a les escoles en català o del TIL a les illes. El 9 d’Octubre però, ha de ser un dia més en la nostra lluita incansable en la reafirmació com a poble. Un dia més en què reivindiquem que la nostra unitat va tot just on arriben els seus atacs a la nostra identitat.
Ens trobem en un País Valencià de misèria, amb un atur juvenil de vergonya. Després de pràcticament 5 anys de crisi capitalista, el jovent seguim sent la carnassa d’esta estafa financera que sembla no tindre fi. Cada dia més precàries, amb un horitzó de “minijobs”, de temporalitat permanent i de pràctiques no remunerades a empreses sangoneres que ens porten a la desesperació, que ens roben el futur. Un horitzó però, que ens cal tenyir del roig del cooperativisme, de l’autoorganització popular i de l’assemblearisme de base. Un futur que ens cal guanyar dia a dia, als nostres barris, viles, pobles i ciutats per trencar amb la dictadura dels mercats i les elits capitalistes.
La ofensiva ultracatòlica que insisteix en continuar negant-nos el dret al propi cos, continua atacant la llibertat individual i col·lectiva de totes les persones. El ministeri de justícia, dirigit per l’ultraconservador A. Ruiz Gallardón pareix decidit a carregar-se tots els avanços, ja de per si insuficients, que havia fet l’Estat Espanyol en matèria de gènere. La contrareforma de l’avortament, pretén tornar a la caverna el dret a decidir sobre el propi cos, carregant-se de passada la ja poca educació sexual i el finançament públic d’anticonceptius. Un pas més en la tornada al nacional catolicisme franquista, en tornar la dona a la llar, privant-la d’eleccions personals i d’acció social.
A més a més, el feixisme segueix fent-li la feina bruta a l’Estat i a la seua policia. Seguim veient com els feixistes de carrer continuen sent els botxins que ataquen els i les assenyalades pels poderosos. Seguim patint agressions de tota mena a mans d’incoherents espanyolistes ultradretans que no fan més que coartar les nostres llibertats i boicotejar les alternatives i els espais que construïm dia a dia amb el sacrifici de tants. Però, per molt que es vesteixen de demòcrates, naturalistes o amants de l’esport, tenim ben clar que són els companys dels assassins de Guillem Agulló, de Carlos Palomino. I amb el record antifeixista de tantes i tantes persones, seguirem teixint consciències per no deixar-los avançar mai més, enlloc.
Seguirem lluitant, per canviar-ho tot. Perquè som conscients de la realitat que ens envolta. Perquè som conscients de les continues agressions que patim com a poble, com a classe i com a persones. El 9 d’Octubre tornarem a eixir al carrer, tornarem a cridar ben fort que lluitem pel nostre alliberament nacional, social i de gènere…
Pel País Valencià, Pels Països Catalans
El jovent trenquem les regles, per canviar-ho tot!
