A-
A+
Els Països Catalans es troben immersos des de fa més de mitja dècada en un context d’agudització extrema de la lluita de classes. La crisi que des de l’any 2007 fa trontollar el sistema capitalista ha accentuat de forma definitiva a casa nostra el procés de saqueig a les classes populars en favor d’una minoria cada vegada més rica i, sobretot, més poderosa. Encara més, l’escenari de futur que dibuixa el capitalisme davant d’una eventual “sortida de la crisi” resulta absolutament desolador. Els Països Catalans, així com la resta d’economies perifèriques del continent europeu, es veuen abocats a conviure en un sistema capitalista que es presenta molt més desigual i autoritari.
La crisi capitalista i els plans d’ajust imposats des d’institucions supranacionals (UE, BCE, FMI) han permès minorar a marxes forçades les condicions de la classes treballadores dels Països Catalans. Bona part de les tímides – però importants – conquestes laborals assolides, resultat de dècades de lluita obrera als centres de treball, queden ara en paper mullat. Parlem de reformes laborals – les oficials i les encobertes –, de la congelació del salari mínim, de baixades i congelacions de salaris i pensions, de centenars de milers de persones afectades per Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO), d’augment dramàtic de la temporalitat als llocs de treball, etc. Tot plegat, mentre les principals empreses del país segueixen acumulant, en plena crisi, milers de milions en forma beneficis.
Però és enmig d’aquest panorama lúgubre, que milers de treballadors i treballadores als Països Catalans ens donen una autèntica lliçó de dignitat. Les plantilles de multitud de centres de treball d’arreu del país presenten batalla a acomiadaments, EROs, rebaixes de sou i reduccions de jornada. Milers de vaguistes en tots els sectors que planten cara, dia rere dia, a les imposicions de la patronal per defensar incansables els drets de totes. És el cas dels treballadors i treballadores de Panrico, que a dia d’avui ja sumen més d’un centenar de dies de vaga indefinida. I és també el cas de la plantilla d’Unipost, que fins fa pocs dies també mantenien una vaga indefinida. Podríem citar molts més exemples recents: Telefònica, TV3, RTVV, TMB, HP, Ricoh, les treballadores del transport públic d’Alacant, etc. Per descomptat, també les docents de les Illes i el personal rebel de multitud d’hospitals i centres d’ensenyament arreu del país. Els darrers dies, se sumen a la llista les treballadores del servei de neteja viària d’Alacant i les de CosmoCaixa.
Des d’ARRAN volem fer públic el nostre suport a les lluites obreres que es duen a terme als Països Catalans. Encoratgem a tot el jovent a solidaritzar-se i donar suport de forma activa a totes les lluites obreres que tenen lloc als seus barris, pobles i ciutats. Perquè el seu compromís i la seva lluita són la nostra dignitat. Perquè sabem que la lluita és l’única garantia que ens permetrà construir un futur lliure per al nostre poble.
La vostra lluita és la nostra dignitat!
Només lluitant tenim futur!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 23 de gener de 2013
