A-
A+
En el context de crisi actual, les joves som un dels col·lectius que més estem rebent les seves conseqüències. Condemnades a l’atur, les poques vegades que aconseguim trobar feina és en condicions de precarietat laboral. Temporalitat, horaris surrealistes i canviants i sous de misèria marquen la nostra experiència al treball. L’accés a la universitat i l’educació superior, que ens caracteritza com a joves en període vital de formació imprescindible, ens és progressivament arrabassat als fills i filles de les classes populars. Augments brutals en el preu de la matrícula (la Generalitat calcula que dels estudiants matriculats, 2.200 no podran pagar-la aquest curs) i reduccions en les ajudes (el curs passat es van concedir al Principat de Catalunya 2.000 beques menys que l’anterior) tanquen les portes del coneixement a aquelles qui tenim menys recursos.
A totes aquests condicions, les estudiants de Sallent hem de sumar la dificultat del desplaçament fins al centre on cursem els estudis. L’incansable augment del preu dels bitllets del transport públic ens margina, una vegada més, per motius econòmics i el servei deficient del què disposem al poble i a la comarca ens impossibilita, per exemple, arribar a temps a la Universitat Autònoma de Barcelona, una de les universitats públiques més properes. L’única alternativa que ens queda és la de buscar habitatge prop d’allà on estudiem, i tornem a xocar amb el mateix mur quan ens trobem amb els preus del lloguer a les ciutats on es troben els centres d’educació superior.
Actualment l’Ajuntament de Sallent té en propietat dos blocs de pisos a Barcelona en els quals dos dels pisos estan destinats al lloguer a un preu més assequible per a les joves sallentines que estudiïn a la capital. Aquesta política, tot i ser un pedaç en la globalitat del problema, suposa una ajuda que pot ser substancial per a les joves que decideixen formar-se malgrat les dificultats i és un element de resistència del què disposa el poble sallentí a les polítiques de privatització i elitització de l’ensenyament impulsades pels governs europeu, estatal i autonòmic.
L’equip de govern de Sallent, format per CiU i PSC, ha decidit acabar amb aquesta ajuda i vendre aquests blocs de pisos de Barcelona amb l’argument d’aconseguir fons per construir una residència per a la tercera edat al nostre poble. Compartim la voluntat d’una atenció decent per als nostres avis i àvies, però no tolerarem mai que la conquesta de drets socials per a unes vagi en detriment d’unes altres. No competim per aconseguir el nostre benefici, lluitem pel benestar de totes.
Mentre les classes populars pagarem aquest any 743.000 euros en concepte d’un deute il·legítim que ha contret l’Ajuntament i que nosaltres mai vam decidir assumir, els blocs de pisos de Barcelona seran venuts a qui pugui pagar el que val un edifici a la capital del Principat: les mateixes entitats financeres, fons d’inversió i grans capitals que arruïnen les nostres vides i que tan sols conceben l’habitatge com un negoci, obrint de nou la vella porta de l’especulació immobiliària.
Davant d’aquest atac, el jovent sallentí no podem restar impassibles.
Només lluitant tenim futur! Aturem la venda de pisos de Barcelona!
