11 de Setembre del 2015 | Desobediència per a la ruptura, organització per a la independència!

Publicat el

 

Hem de ser conscients que la desobediència a la legalitat espanyola serà l’única garant per fer efectiu el mandat popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació el proper 9 de novembre. Així mateix, hem de tenir molt clar que cap de les forces polítiques que dirigeixen avui allò que anomenem “procés de sobirania” té cap intenció de desobeir el règim amb el qual han pactat o n’han estat part integrant durant gairebé quatre dècades. (Arran, 11 de setembre de 2014).”

Tot just un any després que Arran férem públic el nostre posicionament davant la diada de l’11 de setembre en la que es commemoraven els 300 anys de la caiguda de la ciutat de Barcelona, veiem com aquells perills dels quals ja aleshores alertàvem s’han anat complint com a conseqüència directa de no haver situat la desobediència i l’organització del poble treballador català com a pilars centrals per fer irreversible el Procés. Efectivament, la institucionalització d’aquest ha generat una situació on el discurs de la ruptura ha estat substituït per un que posa al centre del Procés les eleccions del 27 de setembre.

Amb la participació d’Òmnium i l’ANC a la candidatura unitària de Junts Pel Sí, s’ha pretés transformar el caràcter popular de la mobilització de l’11 de Setembre en una diada partidista. Caldrà combatre també el discurs del fals civisme i del famós seny català, que fa de la nostra diada, des de l’existència de l’ANC, un acte festiu i folkloritzat que redueix la lluita al carrer a una fita anual, en lloc d’una mobilització massiva i combativa que siga el punt de partida per una agudització de les lluites socials i nacionals així com de la confrontació directa als carrers. A més, veiem com el discurs defensat des de l’Esquerra Independentista que situa els Països Catalans com a únic marc possible per a un alliberament complet des d’una perspectiva de classe i gènere, combat contra un altre que accepta plenament els límits dels marcs autonòmics i territorials imposats pels estats espanyol i francés. Cal dir que, acceptant aquesta realitat, s’assumeixen també els pactes que van fer possible la constitució espanyola del 78 i per tant no serà possible generar cap marc de ruptura real que ens faça assolir la nostra plena independència.

En definitiva, tot un seguit de concessions i renúncies per part de les elits polítiques al Principat que pretenen eternitzar aquest procés i transformar-lo en una nova via per a la negociació amb el nostre enemic de classe i imperialista, l’Estat espanyol. Mai podrem ser lliures si caminem de la mà amb les mateixes classes dominants que ens han oprimit històricament. Ni tampoc, si ho fem amb les mateixes elits catalanes que ens han traït ja tants cops. Sí que ho serem, en canvi, si la nostra acció internacionalista ens condueix a combatre l’existència de l’anomenada nació espanyola en pro del reconeixement no només de l’existència del poble treballador català com a subjecte polític d’emancipació, sinó de la resta de pobles oprimits, assimilats i intencionadament destruïts per part dels Estats Espanyol i Francès.

Per això, precisament, s’explica que a més de tot un seguit de mobilitzacions, actes, homenatges, agitacions i manifestacions per defensar la construcció d’uns Països Catalans socialistes i feministes, des d’Arran ens sumem també a la Via Lliure convocant al tram 125, on ens trobarem amb la resta de l’Esquerra Independentista per seguir des de Marina amb la manifestació històrica del moviment. Perquè la nostra voluntat sempre serà la de lluitar des la mateixa trinxera que la resta de les nostres companyes amb l’objectiu de desbordar-la i avançar, i no al costat de les joventuts de partits i organitzacions que cop rere cop ens han traït com a poble i com a classe. I és per això, com ja s’ha manifestat, i amb la voluntat de contribuir a la radicalització de la lluita independentista i a l’empoderament de la classe treballadora per a liderar totes les lluites i, així, cooperar a que facin que aquestes siguin irreversibles i veritablement transformadores. Especialment, les joves de la classe treballadora, ARRAN, seguirem construint els Països Catalans socialistes i feministes.

Construïm el futur!

Independència Total!

Poder Popular!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 9 de setembre de 2015


Comments are closed.