A-
A+
1r de maig. Diada internacional de la classe treballadora. Subjecte de l’emancipació del nostre poble i on les joves d’Arran ens reconeixem integrades. Reivindiquem una diada combativa que servisca per a sumar forces en l’organització popular i fer-nos avançar cap a la recuperació de les vagues, la lluita, l’acció unitària i de carrer, la construcció d’estructures de contrapoder i les ferramentes que en definitiva han permès a la nostra classe social assolir les conquestes que en forma de drets veiem desaparèixer des de fa temps. Apostem pel sindicalisme de ruptura, la denúncia dels sindicats pactistes i l’organització en clau juvenil desbordant les dinàmiques de temporalitat, precarietat i inestabilitat que caracteritzen el treball assalariat juvenil.
Sense casa. Desdonades amb les nostres famílies quan han fet front a una hipoteca o expulsades de les llars on amb prou feines podem accedir compartint lloguer amb altres persones. Incapaces d’emancipar-nos amb la càrrega psicològica i de frustració personal que això representa per a qualsevol jove. Amb un 33% de les joves en el llindar de la pobresa i l’exclusió social i sense perspectiva de millora, ens toca col·locar al centre del debat públic l’únic responsable d’aquesta realitat: la propietat privada. Enfront d’aquesta, defensem una societat que tinga com a base la propietat comuna i col·lectiva de tots els mitjans de producció. Per assolir aquesta conquesta, l’okupació, el no pagament de lloguers, la desobediència o la pressió popular per exigir blocs d’edificis amb lloguer socials, són algunes de les ferramentes que ens han de permetre aconseguir d’una banda la nostra emancipació immediata i, d’altra, el qüestionament de la propietat privada.
Sense feina. 880.000 joves no tenim accés al món laboral als Països Catalans. Les que treballem, ho fem per un míser sou mitjà de 672 euros que, en el cas de les dones, és 80 euros inferior al dels homes (624 euros enfront dels 704 euros de mitja). I amb una taxa de temporalitat del 46%, el que representa que la meitat del treball assalariat que duem a terme es fa en condicions d’inestabilitat absoluta. Les dones joves patim la doble explotació que representa la càrrega del treball de cures i reproductiu, amb una diferència de 2 hores i mitja més que els homes a la setmana. 10 hores en total absolutament invisibilitzades, menyspreades i no reconegudes per una societat que s’alça sobre els valors patriarcals. A tot açò hem de sumar la trampa del treball en pràctiques, mitjançant el qual s’ha normalitzat la doble condició d’esclaves, doncs a l’explotació que ja representa el salari, s’afegeix la seua total desaparició. Treballar sense cobrar vol dir que la reposició de la força de treball esdevé absolutament gratuïta per a la burgesia, i no estem disposades a regalar res a qui ens explota.
Sense por. I no perquè no tinguem dret a tenir-ne, sinó perquè estem organitzades, perquè sabem que la combativitat de la nostra Organització és capaç de fer trontollar els pilars del sistema capitalista i patriarcal. Perquè cada vegada som més, més joves organitzades i més assemblees estructurades al nostre país i disposades ara a desenvolupar la campanya N’estem fartes, volem sostre i treball! Perquè aquestes assemblees es construeixen sobre la base de la cura, l’afecte, l’horitzontalitat i el suport mutu que ens permeten sentir-nos fortes davant un sistema que ens vol deprimides, atomitzades i sotmeses a la seua lògica individualista. Perquè sabem que els Països Catalans socialistes i feministes són una alternativa real que des de la mediterrània fa front a l’Europa del deute i del capital i treballa per la construcció d’una Europa dels pobles.
N’estem fartes de ser precàries; VOLEM SOSTRE I TREBALL DIGNES!!
http://sensecasasensefeina.arran.cat/
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 24 d’abril del 2016
