A-
A+
Foc, especulació i destrucció del nostre territori
La xifra d’hectàrees cremades arreu dels Països Catalans aquest 2016, ascendeix fins a l’estrepitosa xifra de, com a mínim 8.506 hectàrees. I no estem parlant d’una xifra excepcional, de fet, el 2016 està considerat un “bon any” respecte a superfície cremada. Estem parlant doncs, d’un problema molt greu i que no presenta perspectives de millora a curt termini.
Al principat, 1.306 han sigut les hectàrees cremades i a ses Illes, a data de 18 d’agost, eren ja 500. Aquest any, però, és el País Valencià qui s’ha endut la part més dura del pastís: 6.700 hectàrees, de les quals sobresurten les 1.136 hectàrees que el foc es va endur a la Marina Alta i a la Marina Baixa aquest passat mes de setembre.
El foc és una pertorbació que destrueix el territori. Engoleix boscos i cultius, acabant amb ecosistemes i agroecosistemes sencers que han de regenerar-se tot i que els seus cicles s’han vist greument afectats. El foc altera els cicles naturals de creixement i desenvolupament dels boscos, la biota indispensable, el cicle hídric i de nutrients, la composició del sòl i n’augmenta el seu risc d’erosió. En conseqüència, minva la producció dels pagesos i ramaders de la zona, que sumat a la pèrdua dels cultius, han de fer front a la regeneració del sòl i de les seves finques. Sovint implica que el pagès, ramader o qui es dedica a l’aprofitament de la biomassa forestal acabi arruïnat i per tant, afavoreix l’abandonament dels oficis tradicionals del camp. A més a més, els incendis emeten grans quantitats de CO2 a l’atmosfera durant la combustió perquè s’allibera el carboni retingut als ecosistemes en forma de biomassa i perquè s’han destruït els arbres que fixaven el carboni (l’introduïen dins el cicle biogeoquímic d’un ecosistema); causa i contribució al canvi climàtic.
Actualment i des de fa dècades, els incendis són majoritàriament d’origen antropogènic. Ja sigui de manera directa (provocats) o indirecta, per la incorrecta gestió del territori. Els incendis provocats ho són per aquells els quals no patiran les conseqüències directes, ja que no són ni pagesos ni ramaders. El bosc és un bé comú de tothom, però actualment els únics actors que realitzen una gestió coherent, el netegen i se’l senten seu són ells.
D’altra banda, en les darreres dècades els incendis s’han vist afavorits pel canvi climàtic (augment de la temperatura i de les pluges torrencials i, conseqüentment, allargament dels períodes de sequera) i pels canvi en els usos del sòl (urbanització, abandonament dels cultius i augment de la massa forestal no gestionada). Els interessos especulatius al darrere de molts incendis, sobretot els del País Valencià ens posen en alerta, la urbanització i el negoci especulatiu de les vivendes primen sobre la conservació dels nostres boscos i del patrimoni forestal de manera totalment impune.
Ara més que mai i amb l’augment de la superfície forestal del nostre territori, és imprescindible una gestió forestal adequada. Una gestió planificada temporal i territorialment, que redueixi la massa forestal quan calgui per afavorir el correcte creixement d’un bosc i redueixi la continuïtat, tant vertical com horitzontal, del foc; i que incrementi la resiliència (capacitat d’un ecosistema d’absorbir les pertorbacions que pateix i recuperar el seu estat previ) davant de futurs incendis. En definitiva, vetllar per la conservació del nostre territori.
Al principat, el percentatge de territori de massa forestal és del 60%, però en els darrers anys hem pogut veure com la inversió de la Generalitat en ajudes per la gestió forestal es reduïa considerablement. Aquest és un altre element clau per entendre el major nombre i intensitat del incendis forestals a l’actualitat. L’any 2007, es va reduir a la meitat respecte l’any anterior, i llavors es va assegurar “que era una situació temporal”, però aquestes ajudes s’han seguit reduint. El 2014, la despesa programada en els pressupost de la Generalitat de Catalunya en prevenció d’incendis s’havia reduït en més de 10 milions d’euros respecte la del 2009. A més, un 90% de la despesa en la lluita contra incendis recau en l’extinció, minimitzant els ingressos per a la prevenció. Des de llavors hem pogut veure grans incendis forestals a Catalunya com el d’Horta de Sant Joan el 2009 o el de l’Alt Empordà el 2012, sense que canviessin les polítiques de la Generalitat de Catalunya sobre els boscos.
Al País Valencià la superfície de massa forestal ascendeix fins al 50% del seu territori. Durant els Governs del PP, es van dedicar menys de 10€ per Ha./any, quan des de moviments ecologistes valencians, s’assegura que caldrien destinar-hi 60€ Ha./any per gestionar-los adequadament. Un 80% de la superfície forestal presenta una abscència de qualsevol tipus de gestió forestal, o aquesta és insuficient. Un Govern que se suposa trencador amb el passat, no pot perpetuar models de gestió caducs i ineficients, que han portat a desgràcies ecològiques i humanes com les d’aquest estiu.
A tot això, cal sumar-hi la Llei de Monts espanyola, que permet requalificar les zones forestals afectades per un incendi i permetre’n la especulació sense que hagin passat els 30 anys als que obligava l’antiga legislació, afavorint així el risc d’incendis provocats amb finalitats urbanístiques i especulatives.
Arran volem un territori viu, lliure d’interessos polítics, econòmics i especulatius que l’esquincin per tots costats. Volem uns boscos nets i una bona gestió, en què hi hagi un reconeixement real d’aquesta tasca tant important. Volem que els oficis tradicionals d’aprofitament dels boscos no es perdin. Volem que les persones responsables dels incendis, directa o indirectament, no quedin impunes. No volem veure el nostre territori cremat, volem que cremin els seus responsables!
***
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, novembre de 2016
