A-
A+
Un any més, el proper 7 de novembre commemorarem la signatura del Tractat dels Pirineus, que va suposar el 1659 l’annexió dels territoris nord-catalans a l’Estat francès, Estat sota el qual han estat sotmesos des d’aleshores.
La frontera imposada entre territoris catalans a partir d’aquest tractat ha donat lloc a diferències sociològiques importants, que avui en dia es tradueixen en contextos polítics i socials diferenciats però que comparteixen un comú: els efectes devastadors del capitalisme i la violència patriarcal.
Enguany, la Catalunya Nord ha viscut un debat intens relatiu a la nomenclatura de la nova macro regió que l’Estat francès crearà. La incorporació a aquest nom de la denominació “País Català” ha estat reivindicada abastament, però finalment, el nom de la macro-regió no tindrà en compte la identitat cultural catalana. El català i la cultura catalana continua sent atacada i invisibilitzada gràcies a la nova onada recentralitzadora que l’Estat francès està imposant.
La llei de treball presentada per la ministra Myriam El Khomri i abanderada per l’executiu de François Holande ha suposat un avenç important de les polítiques d’austeritat antisocials. Una llei que parteix de les necessitats de la patronal i que pretén liberalitzar encara més el mercat de treball i les relacions laborals, precaritzant encara més les vides de la classe treballadora.
Alhora, la retallada en drets socials amagada darrera la proclamació de l’estat d’emergència ha suposat greus restriccions a diferents llibertats civils, inclosos els drets a la lliure expressió i reunió. Aquest augment del control social ha utilitzat la por per justificar-se i a partir d’un discurs xenòfob, racista i islamòfob ha provocat l’estigmatització de molts grups i el creixement de l’extrema dreta.
Aquesta retallada de drets a partir de mesures excepcionals pretén perpetuar-se en el temps i fer-se irreversible a partir de la inclusió d’aquestes mesures a la Constitució francesa.
Entenem que aquesta onada repressiva institucionalitzada pretén clarament acabar amb la protesta social i donar via lliure a les actuacions policials i judicials contra la dissidència, contra totes aquelles que lluiten pels drets de la classe treballadora.
Els atacs al territori han continuat i han tingut com a màxim exponent el projecte de la macroestació d’esquí de Cerdanya-Capcir, que pretén unir 3 estacions d’esquí ja existents trinxant encara més un territori ja malmès i perpetuant un model turístic que condemna a moltes joves a treballar en feines precàries.
La violència masclista ha continuat perpetuant-se: sense anar més lluny, el passat 1 de novembre vam conèixer l’assassinat masclista als Banys d’Arles, al Vallespir, on un home va tirotejar la seva dona de 39 anys i mare de tres fills.
Per tot això, el proper 5 de novembre tornarem a omplir els carrers de Perpinyà, per defensar que l’única opció digne de futur de la Catalunya Nord passa per la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.
Sem Catalunya Nord. Sem un País Català. Volem Decidir!
***
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, novembre de 2016
