A-
A+
Des d’Arran considerem oportú fer una sèrie de consideracions davant la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol amb els vots favorables de Coalición Canaria, Ciutadans i l’abstenció de la majoria de diputats i diputades del PSOE.
Arribem a aquesta situació després de dues conteses electorals i després d’unes setmanes en què destacats membres d’elits polítiques i de l’oligarquia espanyola, que voldríem passades i enterrades, han forçat al PSOE a abstenir-se en la segona votació del debat d’investidura de Rajoy en nom d’una causa comuna: la unitat del regne d’Espanya.
“Todo está atado y bien atado’’. Aquestes paraules pronunciades per Franco durant el seu discurs de Nadal del 1969 no podrien tenir avui més vigència. I és que cal ser conscients que l’Estat espanyol és un estat on les seves estructures tenen origen en el franquisme. El seu Tribunal Constitucional, la seva Audiència Nacional, i en definitiva, un Estat fet a mida perquè es seguissin perpetuant els poders opressors de l’antic règim. De la mateixa manera que el Partit Popular, que tornarà a governar l’Estat espanyol, té el seu origen en Alianza Popular, fundat per dirigents franquistes, o com es manté una monarquia amb uns reis designats pel mateix Franco abans de morir. En definitiva, el mateix sector social continua governant l’Estat sota els seus interessos.
Amb una falsa transició, es va fer el joc de canviar-ho tot perquè no canviés res, per mantenir les mateixes elits al poder, per continuar oprimint-nos com a dones, classe i poble. L’Estat espanyol mostra un cop rere un altre que mai s’ha democratitzat, i la defensa de la unitat espanyola que escenifica aquesta investidura només reflecteix que no hi ha possibilitat de cap reforma i que s’activaran tots els mecanismes que calguin per frenar qualsevol ruptura amb el règim.
Ho veiem, per exemple, quan l’ Audiència Nacional pretén jutjar al regidor de la CUP Joan Coma per un presumpte delicte d’incitació a la sedició: tics de règims feixistes, què quan es veuen qüestionats fan ús dels seus poders judicials, dels cossos policials i tota la maquinària repressiva que calgui per frenar tot intent de canvi.
Així, després de les dues conteses electorals que ha viscut l’Estat i els seus resultats, es constata clarament que les condicions actuals no són favorables a la generació d’un procés constituent a nivell estatal que permeti enterrar el pacte del 78 com assegura l’espai polític de Unidos Podemos.
És per això que cal tornar a afirmar que l’únic projecte polític realment emancipador que existeix avui en dia a l’Estat Espanyol és el dels Països Catalans lliures, uns Països Catalans socialistes i feministes. No hi ha cap més via cap a la sobirania popular que la ruptura amb l’Estat, i aquesta només es pot produir per mitjà de la desobediència. Nosaltres estem disposades a trencar del tot amb el franquisme, i això vol dir trencar amb l’Estat. No tenim cap por de convertir en runes el feixisme espanyol per construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes. I és que lluny del que ens pretenen explicar, el franquisme no és cosa del passat, sinó tot el contrari, el franquisme es manté en totes les estructures de l’Estat espanyol i és per això que continuarem plantant cara a totes les mostres franquistes que encara avui en dia trobem arreu dels Països Catalans.
Combatent el franquisme i totes les mostres de feixisme és com construirem dia a dia uns Països Catalans lliures i amb memòria.
L’Estat espanyol és irreformable. Construïm els Països Catalans socialistes i feministes!
***
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 30 d’octubre de 2016
