Amb motiu del Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, el jovent dels Països Catalans volem recordar que ens resta encara un llarg camí per recórrer en el combat contra l’epidèmia del VIH. Malgrat les darreres dades publicades, que reflecteixen un descens del 26% en les morts per SIDA, ja són 39 milions de persones les que han perdut la vida infectades pel virus, des de la seva identificació. La infecció i mort per VIH es viu com una realitat quotidiana habitual en aquelles àrees del món on també hi regnen la misèria i la fam. Allà on el descobriment de nous medicaments han fet de la SIDA una síndrome crònica, els prejudicis i l’estigma de la serofòbia segueixen sotmetent i marginant les persones infectades.
Quant a les joves, la realitat és més crua encara: actualment, entre les joves de 15 a 19 anys, es produeixen fins a 29 noves infeccions cada hora, les morts per SIDA gairebé s’han triplicat des de l’any 2000, i arriben a representar la primera causa de mort en adolescents a l’Àfrica i la segona a la resta del món. Les joves constituïm l’únic grup d’edat en què la mortalitat pel VIH no ha disminuït, i només una de cada deu joves ha estat sotmesa a la prova per detectar la infecció.
I en pitjor situació es troben les nenes i les dones joves, que pateixen el 65% de les noves infeccions del món. A l’Àfrica Subsahariana, on es concentra el 70% de persones infectades, tres de cada quatre són noies adolescents.
Educació sexual integral: contra la SIDA i per unes relacions lliures. Les joves reivindiquem el dret al coneixement de la nostra salut i la nostra sexualitat com un dret universal inalienable i indispensable. L’educació és el mecanisme de prevenció més efectiu per garantir unes relacions sexuals sanes i és alhora l’arma més potent per poder gaudir de la nostra sexualitat amb absoluta llibertat. Cal combatre la moral catòlica i patriarcal, que converteix en un tabú tot allò que envolta el sexe perquè ens limita sistemàticament l’accés a informació sobre pràctiques sexuals segures i ens aboca a pràctiques de risc nefastes. Hem de superar també l’heteronormativitat imperant, que opera com a mecanisme de control sobre les nostres sexualitats. Perquè és l’estigma i la marginació de totes les pràctiques no-normatives el veritable factor de risc, i en cap cas les pràctiques en si mateixes. A les escoles, als instituts, arreu, mantinguem viva la batalla per una educació lliure de tabús, prejudicis i homofòbia.
Combatem la ignorància: serofòbia és homofòbia. Els notables avenços de la comunitat científica han permès que en una part del món les persones infectades puguin conviure de forma crònica amb la SIDA. Queda, però, molta feina per fer en l’enderrocament dels prejudicis i la normalització de la situació de les persones seropositives. La serofòbia constitueix una forma més de l’homofòbia encara molt present a la nostra societat. Per eradicar el VIH, cal primer acabar amb tota forma d’estigma, especialment el que dirigeixen les institucions vers les persones homosexuals i transsexuals, les quals s’identifiquen repetidament com a causa de transmissió del virus.
Cal lluitar contra la SIDA, contra el VIH i per la salut i la llibertat sexual, i les actuals polítiques públiques només en són un fre. Les retallades efectuades els darrers anys en sanitat per part de les nostres administracions estatals i autonòmiques són responsables directes del fet que en els darrers anys no s’observi un decreixement en el nombre de contagis. S’ha demostrat que disminuir la despesa en polítiques de prevenció, d’atenció a les persones seropositives i de conscienciació contra la discriminació es tradueix en un augment dels casos, en un empitjorament de la qualitat de vida de les persones seropositives i en un augment de l’estigma a nivell social. Això es posa de manifest de forma especial en col·lectius que ja de per si són víctimes d’una forta discriminació i desigualtat, com per exemple les persones migrades. Cal fer responsables les nostres administracions i exigir polítiques actives en conscienciació, prevenció i atenció accessibles al 100% de la nostra població. I també, posar de relleu el paper dels països occidentals com el nostre en la perpetuació de la misèria crònica en països pobres, on s’acumulen més del 95% d’infeccions i morts per SIDA.
Avui, des d’ARRAN prenem un posicionament ferm contra el VIH-SIDA i ho fem des del compromís inequívoc de seguir lluitant contra qualsevol tipus de discriminació. Pel foment d’una educació integral sobre sexualitat i salut sense tabús i prejudicis. Per la construcció d’unes sexualitats lliures i segures. Incidim a l’arrel de les nostres consciències per poder estimar qui vulguem, com vulguem i per poder-nos-hi relacionar de forma totalment segura. Combatem la serofòbia de les institucions, eradiquem la pobresa i la desigualtat per acabar amb la SIDA i la misèria a cada racó del planeta.
***
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 1 de desembre de 2016