A-
A+
El 17 d’abril de 1996, a l’estat amazònic de Pará, la policia militar del Brasil va massacrar pagesos i pageses organitzats en el Moviment dels Treballadors rurals Sense Terra (MST), assassinant a 19 persones i ferint a 69 més. Aquell dia, 1500 dones i homes es van organitzar en el MST i van ocupar i bloquejar una autovia principal amb l’objectiu de pressionar al govern estatal i federal per dur a terme una reforma agrària. Les autoritats estatals, la policia, l’exèrcit i grans terratinents estaven implicats en la planificació i execució de la massacre. 21 anys després d’aquests fets el camperolat de Brasil segueix sent assaltada i assassinada.
El model mundial d’agronegoci, lligat a la globalització que genera el sistema capitalista, imposa la pràctica dels monocultius, que privatitzen la terra i els béns naturals per augmentar els lucres de terratinents i grans empreses multinacionals, negant l’apropiació social per al benefici de la societat. Aquest sistema destrueix la biodiversitat, fa ús cada vegada més de productes tòxics com fertilitzants i pesticides químics, expulsa la pagesia de la seva terra i força als governs i estats nacionals a acatar les seves ordres.
Els Països Catalans no n’estem al marge. Més enllà de tota la problemàtica del model agroeconòmic mundial, cal afegir totes aquelles que afecten el model d’agricultura camperola i de vida rural a l’escala més local. Amb normatives i decrets provinents de la PAC i de l’Estat Espanyol; com la coneguda com a Llei Montoro, amb la qual desapareix la gestió comunal, cada vegada més estem lligats de peus i mans, dividits per la competitivitat d’un sector que camina cap a la rendibilització i intensificació de les explotacions al màxim de la mà d’empresaris agraris mentre que la pagesia fa el possible per sobreviure entre préstecs i subvencions.
Els governs segueixen alimentant la política agroalimentària a nivell mundial, la introducció dels conreus comercials i experimentals transgènics i la defensa de les grans superfícies i centres comercials com a única sortida a productes i no ‘aliments’, que amb els preus baixos condemnen a la misèria i explotació de la pagesia tradicional, familiar, de proximitat i que aposta per caminar cap a la sobirania alimentària.
Com a organització ecologista, Arran reclamem la sobirania alimentària, un model d’agricultura, ramaderia i alimentació lliure de transgènics i respectuós amb les persones i el territori que ens envolta: xarxes d’organització que modifiquin la forma de produir i consumir. Focalitzar el nostre consum en el nostre entorn rural, amb compra directa del pagès o a través de cooperatives de consum, mitjançant economia social solidària i que sigui justa. I ataquem el capital i tot allò que permet mantenir el negoci agroecològic mundial, des de lleis i tractats injustos que el promouen fins a grans centres comercials i hipermercats com Mercadona que el perpetuen.
PREUS BAIXOS = PAGESIA ESCLAVA, ATAQUEM EL CAPITAL!
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 17 d’abril de 2017.
