A-
A+
Ens trobem en una setmana clau, una setmana que, com les darreres i les properes, marcaran la història del nostre poble, de l’Estat espanyol, i també de la Unió Europea. Ara bé, dependrà de les decisions que prenem, d’allò que fem, el sentit d’aquests canvis.
Tenim davant l’oportunitat més clara de trencament del Règim del 78, i alhora podem caure en el seu afiançament més regressiu. Tenim la possibilitat de construir una República feta des de baix, que tingui en compte a tothom, o afiançar un Estat en què la manca de drets s’ha convertit en normalitat fent servir l’excusa del conflicte català. És a les nostres mans la capacitat d’obrir una porta a la resta dels Països Catalans, i a altres pobles de l’Estat espanyol com Euskal Herria, o deixar que hi posin nous cadenats. L’oportunitat, amb la responsabilitat que l’acompanya, la tenim nosaltres. No la podem pas desaprofitar, perquè això ja no va de ser independents o tenir un pacte fiscal, ni tan sols de tenir un pacte fiscal o quedar-nos igual (d’oprimides) dins l’Estat espanyol: el conflicte és obert i ara, o guanyem la República o ens sotmetran encara més, amb la «legitimitat» dels vencedors, i la «legalitat» del 155. Ara ja no ens podem permetre cap reculada.
En aquest escenari, qualsevol opció que no sigui la Declaració de la República Catalana només dóna oxigen a la repressió de l’Estat, i el treu en canvi al poble. La gent ha estat a l’alçada de la voluntat majoritària, defensant amb els seus cossos el Referèndum, i defensant els resultats amb la Vaga General més massiva de les darreres dècades. No obeir el mandat sorgit del Referèndum no és només trair aquest poble sinó que també és treure la legitimitat d’aquest, i sense un poble legitimat no podrem fer res, tampoc, contra la repressió que arribi amb l’aplicació del 155. Seria un gran acte d’irresponsabilitat per part del Govern deixar el poble sol i deslegitimat davant d’un Estat ansiós de marcar territori, mai més ben dit, per mitjà de la violència.
A més a més, no declarar la independència i, per tant, no començar una etapa de resistència col·lectiva davant el 155 en què el conflicte sigui entre submissió i sobirania, entre Estat i poble, entre repressió i democràcia, ens porta a contraposar un autonomisme caduc que ens ha portat fins aquí davant d’un Estat que aplicarà al màxim la centralització, ens porta a un escenari de derrota o derrota, d’entrega de la voluntat popular als desitjos del feixisme espanyol. No hi ha encaix possible entre l’Estat i la independència, i no hi ha possibilitat de cap terme mig, com hem vist amb els atacs a l’autonomisme per part de l’Estat des de fa molts anys. Ara, com sempre però més que mai, només hi ha una opció si no volem que ens sotmetin més que mai com a poble: independència o independència.
Alhora, dins del projecte dels Països Catalans, no declarar la independència i deixar el poble venut davant de l’aplicació del 155, no aprofitar aquesta escletxa per trencar l’Estat, és desaprofitar l’oportunitat més gran de fer créixer l’independentisme al País Valencià i les Illes, és vendre’ls també a la recentralització i l’espanyolisme, a la repressió que al Principat porta placa però al País Valencià i les Illes sobretot porta símbols neonazis.
Per últim, no declarar la independència és renunciar al Procés Constituent, per tant, és renunciar a qualsevol opció de millora a nivell social. Podem no saber del cert fins a on podrem arribar per mitjà del Procés Constituent, però sabem fins a on és capaç d’arribar l’Estat espanyol si té la capacitat de legislar en territori «conquerit» de nou, ja que el 155 anunciat és només una marca del seu projecte: control dels mitjans de comunicació, de l’escola catalana, repressió dura cap a l’independentisme…
Per tot això les eleccions són el major favor que es pot fer a l’Estat espanyol i la pitjor traïció al poble. Cal declaració d’independència i resistència. Però tampoc no ens quedarem esperant i no cedirem un patrimoni popular com és el Referèndum i els seus resultats a cap govern, ni espanyol ni català. No deixarem que el malvenguin, que es faci servir segons càlculs partidistes, que ens entreguin a la repressió a canvi d’unes eleccions. Perquè la repressió arribarà en tots els escenaris, el que canviarà és allò que guanyarem a canvi de la nostra resistència.
Perquè està clar que no serà pas fàcil, que l’Estat està preparat per aplicar les mesures més coercitives possibles. Però el poble ha demostrat estar també preparat per defensar-se. No podem donar per feta l’aplicació del 155 sense comptar amb el nostre paper imprescindible. De la mateixa manera que en lloc d’esperar el Referèndum vam ocupar les escoles des de divendres per defensar-lo, no esperarem que ens prenguin les escoles, els mitjans de comunicació, ni cap infraestructura sinó que anirem a defensar-les. No donem per fet res, ja que la partida es juga ara. Estarem atentes al que passi al Parlament, però estarem centrades en allò important, que és el que passa als carrers. Deixem de mirar els polítics per mirar qui escriu la història de debò, que són els pobles. Mirem-nos entre nosaltres, trobem-nos i organitzem-nos, perquè la victòria depèn de nosaltres. Amb desobediència massiva com la que hem realitzat les darreres setmanes tenim la capacitat d’aturar el cop, prendre el control del territori com vam fer el dia 3 d’octubre, ocupar els sectors estratègics i defensar no pas les institucions autonòmiques sinó la República.
No és només que amb uns pocs milers de cotxes poguéssim prendre el port, que amb uns milers de nosaltres podríem rodejar la Generalitat o prendre la televisió pública, és que estem disposades a fer-ho, i obligades a fer-ho, perquè per cada pam que cedim ens en prendran dos. No ens podem permetre perdre la República perquè el que perdrem serà molt més, i no només nosaltres sinó tots els pobles europeus, que o bé tindran un exemple que és possible recuperar la sobirania o veuran l’afiançament més cru del model d’Estat-nació modern.
Ara toca República, ara toca ser protagonistes d’aquest moment i no cedir-lo a ningú. Serà l’única manera d’assegurar-nos que el mandat popular és el que es duu a terme. I també toca estar juntes, compromeses i més organitzades que mai. Ens aplicaran l’article 155, per primer cop quedarà intervinguda l’autonomia després de la Dictadura, i si deixem que es faci efectiva aquesta intervenció no sabem fins quan seguirà així. Per tant, sortim als carrers, i no deixem que ho facin. No podem fer veure que no passa res, no podem seguir anant a treballar, a estudiar, a comprar com si tot fos normal quan estarem vivint una ocupació policial, una intervenció del nostre poble. Trenquem la normalitat, i que ens trobin alçades, insubmises, fermes. Que es trobin amb una vaga general que els faci la intervenció impossible. Que es trobin un poble lliure que davant la seva ocupació serà ingovernable.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 25 d’octubre de 2017
