A-
A+
Aquest 8 de març parem. Parem de treballar perquè el món només s’aguanta amb la nostra feina, i com a dones, lesbianes i trans de classe treballadora el nostre treball és la millor manera de pressionar el capitalisme i el patriarcat: sense la nostra feina no tenen res.
Parem perquè estem fartes de deixar-nos el nostre temps, la nostra salut, la nostra independència, les nostres aspiracions… en definitiva, la nostra vida, per tal de seguir engreixant les butxaques de les elits econòmiques i per tal de seguir al servei dels homes que ho perpetuen.
Perquè potser la majoria de joves no som mares, però sí filles, germanes, nétes o amigues que hem de carregar amb el benestar de tothom pel rol de cuidadores que ens han imposat. Parem també de fer aquestes tasques de cures, com cuinar, netejar, cuidar de persones malaltes o dependents, perquè cal que es reconeguin i s’assumeixin de manera col·lectiva. No volem que ens exploti ni el cap a la feina ni el pare a casa.
Perquè les joves estem fartes d’aguantar bavosos a la feina. Caps, companys i clients sovint ens tracten no només com a persones a qui pagar poc i malament, sinó com a objectes de consum. Se’ns valora pel nostre físic, se’ns assetja sexualment i s’aprofiten de la nostra necessitat vital de treballar i de la por que tenim a perdre la feina en un context de màxima precarització laboral.
Perquè les joves som tractades com un cos no només per veure’ns com a objecte de consum, sinó també com a eina de reproducció de més mà d’obra. És per això que se’ns coarta el nostre dret a l’avortament, com és en el cas de les menors d’edat. Es legisla sobre els nostres cossos de manera que esdevenim pura mercaderia.
Davant de tot això, defensem-nos juntes. L’autodefensa feminista l’exercim quan parem un bavós que ens assetja de festa, però també quan és un client o el nostre company de feina, i també quan ho fem de manera conjunta amb les companyes per aconseguir que el nostre lloc de feina sigui un espai lliure d’agressions.
Autodefensa feminista és també quan ens organitzem per exigir el mateix sou i els mateixos drets laborals per la mateixa feina. Perquè evidentment la nostra aspiració no és estar igual d’explotades que els homes, però tampoc no deixarem que ens trepitgin tant com vulguin. I ho farem amb les companyes perquè sabem que els drets són col·lectius i només s’aconsegueixen entre totes i per a totes.
Autodefensa feminista quan ens plantem davant de qui ens explota a casa i decidim trencar amb el nostre rol de cuidadores, deixant clar que «per amor» no renunciarem a la nostra vida, que no estem per servir a tothom. I no només no hi renunciarem nosaltres, sinó que no deixarem que les nostres germanes, mares, àvies, cosines, amigues i companyes ho facin.
Autodefensa feminista és aquesta Vaga General del 8 de març. Perquè ens defensarem de l’explotació que estem patint i sortirem als carrers per ajudar les companyes que veuen coartat el seu dret a vaga. I ho farem de l’única manera que es pot aconseguir qualsevol dret: amb la lluita als carrers, amb desobediència i exigint més que simples reformes. Tenim clar que mai no desmuntarem la casa de l’amo amb les eines de l’amo: seran les vagues i no les reformes ni els pactes d’estat allò que ens permeti alliberar-nos.
Perquè sabem que el capitalisme està fundat sobre el patriarcat, i generen una simbiosi en què els homes rics, blancs i heterosexuals s’erigeixen en la part més elevada de la jerarquia social. Provoquen un món en què les dones, lesbianes i trans formen part dels darrers esglaons d’aquesta jerarquia, allà on tothom les pot trepitjar; en un món en què l’imperialisme occidental se segueix mostrant en l’explotació de les dones dels països empobrits, però també en el racisme cap a les persones racialitzades als Països Catalans. Per tant, per trencar amb aquesta realitat només podem apostar per trencar amb l’Estat i el sistema patriarcal i capitalista.
Com tota lluita, només col·lectivament podem vèncer. Cal que ens organitzem per fer front a tota explotació que patim, també en els nostres llocs de feina. Perquè si ho fem al costat de les companyes, generem una xarxa davant de la qual som imparables. Farem vaga el 8 de març per exercir la nostra arma de pressió com és deixar de produir, de consumir i de cuidar, prendrem els carrers per trencar amb aquesta falsa pau social. Estem fartes de sobreviure enlloc de viure, de carregar a les nostres esquenes amb els privilegis dels altres, de suportar violències masclistes de tota mena i que la vida continuï, gràcies a nosaltres. Per això, parem-ho tot.
Com a joves i comunistes, tenim clar que la llibertat és quan comença el dia un dia de vaga general, però que si no és feminista i, per tant, per totes, no podrem parlar mai de llibertat.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 14 de febrer de 2018
