A-
A+
Durant l’estiu, arreu del territori, se celebren centenars de festes majors. Esdevenen espais importants de cultura popular, de trobada, d’oci. En aquests, sota l’excusa de la desinhibició i la disbauixa, o de l’alcohol o altres drogues, es produeixen moltes agressions masclistes. Potser tantes com en la nostra vida la resta de l’any, però pel caràcter que li donem a l’oci, en què «lligar» és un dels principals objectius, aquestes són sovint més explícites, estan justificades sota la idea que de «festa tot s’hi val», i es donen sovint també sobre dones en situacions de vulnerabilitat.
També, durant l’estiu, som encara més jutjades pel nostre físic, perquè portar roba que mostra més el nostre cos sembla que doni via lliure als masclistes a agredir-nos: a sexualitzar-nos o insultar-nos per ser com som.
Davant d’això, l’autodefensa feminista ens obre una escletxa per dir prou. Per fer de les festes majors espais populars on no només hi tinguem cabuda, sinó que siguin realment nostres, on estiguem tranquil·les i segures, on puguem gaudir. L’autodefensa feminista és una eina col·lectiva de lluita per tenir vides que valgui la pena viure.
Davant d’aquells que ens assetgen, que ens insulten, que ens controlen, que ens cosifiquen, que s’aprofiten que anem borratxes, que ens violen… juntes podrem fer-hi front. Sense oblidar mai, però, que la lluita contra les agressions és diària i no només durant els dies de festa major, i que lluitar contra agressors no vol dir combatre borratxos de festa, sinó que les agressions es donen majoritàriament en espais de confiança per part de coneguts.
Ja són moltes les festes en què les dones s’autoorganitzen per combatre el masclisme, per prendre l’espai que sempre ens han robat, per defensar la nostra integritat. Calen campanyes de prevenció, debats, formacions, protocols, i totes les eines possibles en aquest combat contra la ideologia patriarcal, però sobretot autodefensa feminista. Autodefensa col·lectiva, desacomplexada, trencant la normalitat de totes les violències masclistes que sustenten la idea que les nostres vides no valen res per elles mateixes.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, agost de 2018
