A-
A+
Avui 15 d’octubre, Dia mundial de la Dona Rural, Arran volem posar de manifest que les dones que treballem al món rural continuem sent totalment invisibilitzades.
Tradicionalment hem estat el pal de paller de la pagesia dels Països Catalans, fent tota mena de feines que no eren sinó imprescindibles per aguantar l’economia familiar. Les dones, totalment excloses de les responsabilitats jurídiques i econòmiques de la producció agrària, no hem pogut ni decidir ni esdevenir reconegudes com a pilars en aquest sector.
Un sector que és contínuament castigat, deslegitimat i ridiculitzat, on el capitalisme hi veu la oportunitat més gran de mercat, a costa de carregar-se i portar a la misèria tot un territori i una societat que arrossega centenars d’anys d’experiència i coneixements, obligant-nos a abandonar les tasques al camp per la seva poca rendibilitat amb una producció petita, factor que provoca que cada vegada més els pagesos i pageses siguin pocs, homes i gens joves.
És per això, i aprofitant aquest dia, que volem denunciar com les dones continuem tenint encara més problemes que la resta de la classe treballadora per accedir a l’aigua, les llavors i sobretot a la terra. Només un 2% de les dones pageses al món tenim accés a la terra, mentre que som les que produïm entre un 60 i 80% dels aliments del món.
Volem deixar clar que aquesta invisibilització continua perpetuant la divisió sexual del treball al món rural. Les dones ens carreguem a l’esquena les tasques de manteniment de la masia, les tasques domèstiques, de cura amb els fills, avis i bestiar, i el treball al camp… Mentrestant, els homes treballen a dalt el tractor i amb les feines econòmicament productives.
Per si no fos prou, aquest any hem vist començar a trencar-se el silenci sobre les violacions que pateixen les temporeres recol·lectores de maduixes de Huelva. Es tracta d’un cas que podem considerar paradigmàtic de l’opressió patriarcal vers les dones que treballem al camp, de la mà d’una precarietat laboral extrema que ratlla l’esclavatge, al qual tendeix el model cada cop més industrialitzat del sector primari. Tanmateix, el caràcter rural, així com de classe i origen de les treballadores agredides, la gran majoria migrades, han fet que la denúncia no tingui el mateix ressò ni reculli tanta solidaritat com altres casos de violència masclista recents.
Davant la múltiple opressió i la invisibilització, a les oblidades del sector oblidat no ens queda cap altre camí que organitzar-nos per fer-hi front. Cal ser conscients que això suposa tot un repte, per la nostra dispersió arreu del territori i pel treball reproductiu i de cures que ens veiem abocades a fer, que alhora causa que la participació de les dones en el si dels sindicats i cooperatives en l’àmbit agrari sigui molt escàs.
Però és precisament per això que tenim davant que cal apoderar-nos, que ens coneguem entre nosaltres, que teixim xarxa, que a poc a poc anem trencant els esquemes patriarcals del treball al camp i que no permetem que l’agronegoci ens anul·li, a nosaltres i al territori que hem dedicat tota la vida a cuidar.
En aquest sentit, des d’Arran celebrem que sorgeixin iniciatives de dones al camp, amb el ferm convenciment que organitzades, des de baix i amb la vista posada a com el capitalisme i el patriarcat afecten la nostra vida rural, som la clau per acabar amb la invisibilització.
Defensem la terra, defensem les que la treballem!
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 15 d’octubre de 2018
