A-
A+
Aquest divendres el Consell de Ministres pretén reunir-se a Barcelona, acompanyat de milers de policies, en un intent per mostrar una força que cada dia es veu més clar que trontolla per totes bandes.
Al Govern de Sánchez ja no li queda més fum per tapar la gestió de la misèria que ofereix a la classe treballadora de tot l’estat i mostra la seva vertadera cara cedint cada cop més a una dreta que tampoc no amaga les vergonyes. El Règim, més debilitat que mai, torna a treure l’artilleria que des de la Transició havia tapat, amenaces de tornar a aplicar el 155 i d’il·legalitzacions incloses.
El Govern del PSOE no és més que una pota d’aquest règim: ho veiem en els seus atacs a la voluntat d’autodeterminació com també en la seva defensa dels interessos de la minoria privilegiada sobre les classes populars. Ho va ser durant la Transició, com mostren els crims del GAL, i ho continua sent amb polítiques com la reforma de l’article 135 de la Constitució, que segueix supeditant les nostres vides al pagament d’un deute il·legítim. La reunió del Consell de Ministres és una provocació per tots els atacs que hem patit amb les seves polítiques, i és per això que cridem a aturar-la.
El PSOE forma part d’un engranatge que serveix per treure’ns tota possibilitat de tenir vides dignes. Passen els anys i només veiem com es consolida un sistema que ens deixa sense casa, sense feina o en condicions de precarietat extrema, que manté murs i reixes tacades de sang a la frontera sud i tanca persones en CIE pel fet de ser migrants, que gira l’esquena a la violència masclista i sustenta una justícia masclista que deixa violadors en llibertat i que tanca els ulls davant les agressions que pateixen les temporeres a Huelva, que es lucra de vendre armes a aquells que financien Daesh i que participa de l’imperialisme de l’OTAN.
Un engranatge que es sent amenaçat i treu el pitjor d’ell mateix quan les dones fan passes endavant, quan les persones migrades s’organitzen i quan una part de l’estat atempta contra la premissa d’unitat de la sagrada pàtria. El Govern del PSOE, malgrat vendre’s com a progressista i conciliador, no ha fet res més enllà del que ja esperavem: paraules buides per acabar amenaçant amb el 155 i donar ales als discursos ultradretans que fomenten l’odi a la diferència quan les catalanes han decidit seguir organitzant-se i sortint als carrers.
És per tot això que sabem del cert que això no va de partits, que estem fartes que ens venguin el neoliberalisme com a marc del qual no podem sortir i que la suposada esquerra en gestioni les engrunes a expenses de les nostres vides. El problema és tot un sistema que és irreformable i un règim que només podem trencar si volem poder construir de les seves runes un món millor per totes nosaltres.
Per això el 21 hi hem de ser totes nosaltres i no només les independentistes. Sí, totes les treballadores que hem patit, patim i patirem les polítiques neoliberals i antidemocràtiques d’aquest Règim i que divendres vinent, per un dia, tindrem molt a prop a alguns dels seus màxims representants. Divendres hi serem per mostrar què volem destruir però també des d’on volem construir, com fem cada dia a cada barri, ciutat o poble quan teixim Unitat Popular.
Ho farem plegades, sense doblegar-nos a la repressió i a la criminalització. Tenim memòria i sabem que els drets d’aquelles que no tenim res només s’han aconseguit amb lluita i amb desobediència: la Vaga de la Canadenca, la lluita contra la Reforma de l’Avortament o la realització mateixa del Referèndum de l’1 d’Octubre marquen el camí. Només desbordarem els carrers quan desbordem també els límits imposats que fan creure que defensar-nos de la violència que rebem és igualment reprobable a la violència exercida pel sistema i que frenen així qualsevol possibilitat de victòria.
Amb unes condicions de vida de misèria, davant d’un règim que manté entre reixes les preses polítiques i lluny de casa les exiliades, que atempta cada dia amb menys pudor qualsevol tipus de llibertat d’expressió mentre empara l’extrema dreta, que reprimeix qualsevol mostra d’organització i lluita, no ens podem quedar quietes ni podem renunciar a defensar-nos.
No deixarem de lluitar i de fer servir les eines que calgui per fer-ho, perquè si amb la repressió busquen que continuem sotmeses, no els cedirem mai aquesta victòria. No podem deixar que ens confonguin d’enemics, perquè allò important és per què lluitem i no si ho fem amb la cara tapada o no.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 17 de desembre de 2018