A-
A+
Enguany, la Diada Nacional del País Valencià està distorsionada per les eleccions estatals i regionals. Un fet que no és casual ni aïllat; ans al contrari, ens mostra com aquelles institucions sorgides i mantingudes en favor dels interessos de la classe dominant no faran res que no perseguisca mantindré les cadenes que ens tenen oprimides i explotades com a classe, poble i gènere.
Quatre anys després del Pacte del Botànic, ens reiterem en els nostres posicionaments: amb cap partit en cap institució burgesa assolirem l’emancipació humana. Sovint es parla de millores graduals que afavoreixen el conjunt de la classe treballadora gràcies a aquests governs reformistes. Però el que posen en relleu, de nou, és la seua incapacitat per afrontar els problemes d’arrel que travessen al conjunt de la classe treballadora, posant pegats, desviant l’atenció i atorgant la culpa a agents externs a ells mateixos. Per si no n’hi haguera prou, la seua complicitat amb el feixisme és el pa de cada dia. I per posar el dolç sobre el pastís, s’apropien de tot el moviment i la lluita feminista que avança dia rere dia des de la militància de base, la sororitat de classe i el combat directe a tota agressió.
Sabem, doncs, que en cap cas unes eleccions ens faran lliures. Que el que ens farà lliures serà l’organització de la nostra classe, la classe treballadora, contra els nostres opressors, contra un sistema masclista que pretén dominar el nostre treball, els nostres cossos i les nostres vides; contra un marc territorial autonòmic que ens vol desdibuixar com a nació, contra aquest capitalisme salvatge que desterra les nostres vides.
És per això que les joves dels Països Catalans hem pres la humil decisió de no retrocedir. Tenim un deure amb les que ens precediren en la lluita i amb les que vindran: per això, aquest 25 d’abril i tot l’any, seguim organitzades.
Seguim organitzades perquè només amb la pràctica col·lectiva podem fer front a l’especulació immobiliària, la gentrificació i la precarietat laboral, a tots els interessos econòmics que volen expulsar a les treballadores a la perifèria, desterrades dels nostres barris i vides veïnals.
Organitzades contra el patriarcat que ens travessa a totes i es manifesta amb agressions masclistes i LGBTIfòbiques diàries i constants, també perpetrades per les mateixes institucions, amb l’objectiu d’alliçonar-nos per tal que seguim complint amb les normes de gènere que el capitalisme necessita perquè seguim reproduint mà d’obra.
Organitzades per combatre el feixisme que encara roman a les institucions i desfila lliurement pels nostres carrers, per combatre els seus discursos masclistes, xenòfobs i classistes. La història ens ha ensenyat que el feixisme avança si no se’l combat, per això estem determinades i decidides a no deixar-los ni un respir, ni un tros de plaça, ni un pam de la nostra terra. Per això, només juntes i organitzades podrem acabar amb la seua foscor. Ells, sempre parlen de mort. Nosaltres, sempre hem estat vida. Vida per lluitar, vida per aprendre i vida per guanyar. L’organització és la clau de la victòria, però encara hem de millorar: hem de ser-ne més, més tendres, més fortes, més valentes, més honestes i més juntes. Necessitem unificar les lluites. Necessitem que el crit ressone per valls i muntanyes, per séquies i marjals, i anar sempre més enllà.
Organitzades per véncer. Organitzades pel socialisme als Països Catalans feministes: perquè la vida és de qui la treballa. Aquesta és una terra digna, és una terra de lluites.
