Consideracions d’Arran en defensa de la revolta catalana
Consideracions d’Arran en defensa de la revolta catalana
Publicat el
Fa nou dies es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem al procés sobiranista, amb això, es van sentenciar drets fonamentals i es va marcar un punt d’inflexió en l’acceleració de la repressió. Ara, qualsevol mobilització que comporti que els cossos policials desisteixin de complir una ordre judicial pot ser considerada sedició.
Alhora, però, la sentència ha generat un esclat de revolta popular des del primer dia i, nou dies després, encara hi continua. Nou dies de mobilització, nou dies de repressió. En aquesta revolta el jovent està tenint un paper clau, un paper de punta de llança. Aquesta revolta és, també, l’expressió de la lluita de classes en un territori i un moment concret: desenes de milers de persones als carrers per fer una esmena a la totalitat de la seva realitat. En aquest sentit, des d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, fem tot un seguit de consideracions:
En primer lloc, posem en valor el component juvenil de totes les mobilitzacions. Agrair a tot el jovent que està lluitant als carrers, és un jovent que no claudica i que continua avançant. Alhora, enviar tot el suport i la solidaritat a les detingudes, a les 28 empresonades i a les més de 600 persones ferides a causa de la brutalitat policial.
El context d’acceleració repressiva en general i, la publicació de la sentència del Tribunal Suprem en particular, ha provocat l’esclat de ràbia d’una generació que ha crescut amb la repressió al moviment popular, la violència policial de l’1 d’Octubre, l’atur juvenil, els desnonaments, la crisi econòmica iniciada en 2008, les reformes laborals i tants altres exemples on el jovent ha vist com era sotmès a no tenir futur. Així doncs, es dóna un context on una generació ha perdut la por: el jovent diu prou i decideix lluitar per una vida digna i trencar amb un Estat capitalista que no ens ofereix cap tipus de futur.
Posem de manifest que ens trobem en una revolta, malgrat que no és cap batalla final sí que cal remarcar que es tracta d’un període de mobilització permanent. Ni són simples aldarulls ni hi ha “300 violents” –com alguns ens volen fer creure–, hi ha desenes de milers les joves als carrers que hem perdut la por i hem decidit legítimament no claudicar davant la injustícia. Organitzar la ràbia, articular i desplegar la resposta.
Rebutgem la violència policial exercida contra manifestants i el poble organitzat durant tots aquests dies de mobilització constant al carrer. En aquest, sentit, cal exigir dimissions i que assumeixin responsabilitats; dimissió del Conseller Buch; expulsió d’agents; dissolució de BRIMO i UIP; i la retirada immediata de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil dels Països Catalans. Davant uns governs i uns cossos policials i militars al servei dels poderosos, al poble només li queda l’organització. El govern autonòmic del Principat és corresponsable de la repressió i de la criminalització del jovent i el poble mobilitzat. És un govern, doncs, que ha de caure: dimissió en bloc. Perquè no assumeixen cap responsabilitat política. Perquè des de fa dos anys parlen d’una resposta a la sentència i quan aquesta arriba la resposta institucional és inexistent i pel que fa a la resposta popular, desborda a l’executiu i evidencia les seves contradiccions.
Rebutgem, també, la criminalització constant al jovent i al poble mobilitzat per part dels governs i totes les forces reaccionàries. L’única violència és la policial. Protegir-se i defensar-se de la brutalitat policial no és violència, sinó autodefensa.
La revolta catalana no és la batalla final, però és imprescindible que continuï per no ser trepitjades com a poble. La lluita serà llarga i calen espais que expressin totes les formes de lluita: una resposta massiva, contundent i desobedient.
L’empeny dels carrers cal catalitzar-lo, per una banda, en una resposta antirepressiva massiva per l’amnistia i l’autodeterminació i, per una altra banda, en l’articulació de la Unitat Popular com a única estratègia per la construcció del socialisme i la superació del patriarcat als Països Catalans. Avançar cap a la victòria.
Per últim, exigim la llibertat de totes les preses polítiques i emplaçar al jovent que estan donant la cara als carrers a convertir la ràbia en organització: Jove, organitza’t i lluita!
Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista
