A-
A+
Avui 22 de març, Dia Internacional de l’Aigua, visibilitzem la lluita per la defensa del territori i dels recursos naturals. L’aigua és un bé universal de primera necessitat i l’accés a l’aigua potable, sanejada i a un preu assequible ha de ser un dret.
No obstant això, al nostre país, el control, la gestió i la propietat de l’aigua és majoritàriament de capital privat: AGBAR, Acciona, Criteria i una successió d’empreses a les quals s’han adjudicat de forma fraudulenta les concessions de l’aigua pública.
Ara més que mai, en aquestes setmanes de confinament i d’expansió del virus COVID-19, exigim que l’aigua potable ha de ser un dret, ha d’arribar a tothom i ha de ser de propietat i gestió pública. És indignant que es faci negoci d’un bé tan bàsic com el de l’aigua, que és necessària per higiene i per hidratar-nos. Assenyalem les institucions que en els darrers anys s’han dedicat a seguir privatitzant els múltiples serveis de subministrament municipals i a mercantilitzar els serveis de sanejament de les aigües.
També han passat per alt els abocaments incontrolats de sal i altres residus als nostres rius. Empreses privades totalment elitistes han fet, del malbaratament d’aigua, un pur tràmit insignificant per a veure complerts els seus objectius econòmics de les pistes d’esquí i els camps de golf. Un clar exemple és tot el negoci que es fa als Pirineus al voltant del turisme d’esquí, on es malbaraten milers de litres d’aigua per mantenir un tipus d’oci totalment insostenible pel territori i la població de la zona. Ara, a més, ens enfrontem a haver d’acollir dels JJOO del 2030, fet que suposaria una destrossa del territori i els ecosistemes i una explotació dels recursos naturals molt major de què ja és actualment, sempre al servei dels diners, mai al de les persones. Promoure l’esquí quan se sap que la cota de neu pujarà a curt termini, i que això equival a gastar moltíssima aigua, és un exemple clar que no existeix un capitalisme verd que pugui respectar el medi ambient. Només podrem fer front a l’emergència climàtica canviant de sistema.
Una vegada més, ens cal defensar els nostres drets més bàsics, perquè defensar el territori és defensar la vida. Ens cal assenyalar malbarataments de recursos naturals, contaminació de rius i aqüífers per part de les indústries, privatització de les aigües i qualsevol mena de beneficis privats a costa d’un bé natural i escàs. L’aigua és vida, no un negoci: estalviem-la, preservem-la, defensem-la!
L’aigua és de totes!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
22 de març de 2020
