A-
A+
Enguany el 1r de maig, Dia Internacional de la classe treballadora, està marcat per la COVID19. Una diada diferent i fins i tot de distopia que recordarem per viure-la confinades, sense manifestació ni protesta als carrers, però, en canvi sí que podem anar a treballar a activitats econòmiques no essencials i, a partir de demà, passejar durant algunes franges horàries. Malgrat tot, també hem de fer que sigui recordat com un primer de maig de consciència i resistència.
L’emergència sanitària està marcant la vida de totes, també a les joves, que som sotmeses a un present i un futur de misèria. Per moltes joves dels Països Catalans viure en la normalitat i, ara també en la #NovaNormalitat dictada des del govern central, vol dir viure en constant crisi capitalista. Hi ha tota una generació que des que tenim consciència hem viscut en crisis del sistema. Hem crescut amb la crisi del 2008 i les seves polítiques austericides, que han desmantellat els serveis públics i han desposseït i precaritzat les vides del poble treballador català. I, ara, amb unes condicions de vida pitjors que en 2008 arriba una nova crisi que sacseja l’economia, el coronavirus ha servit de catalitzador per desencadenar una crisi que tard o d’hora havia d’arribar, tal com alertava la immediata etapa de recessió que estava arribant.
La classe treballadora afrontem aquesta crisi amb unes condicions de vida pitjors que en 2008 i els responsables, la burgesia, ens la volen tornar a fer pagar. El capitalisme ha aprofitat els darrers anys per intensificar la seva ofensiva i, ara, amb la crisi del coronavirus encara més: acomiadaments, ERTO, teletreball, anar a treballar sense les mesures de prevenció i seguretat necessàries, etc. La patronal posa els seus beneficis per damunt de la salut de les treballadores, amb el vistiplau dels sindicats grocs. Cada cop més la vida es fa més dura per a la majoria de persones perquè unes poques se’n beneficiïn. Cada cop més la partida es juga entre el capital i la vida.
Un capitalisme que se serveix del patriarcat per sustentar-se, que també ha aprofitat els darrers anys per iniciar una nova ofensiva contra les dones i es torna a evidenciar que sense el treball reproductiu, que si no fem tota la feina gratuïta que fem, el capitalisme no s’aguanta. La violència masclista no és un fenomen aïllat amb la pandèmia i amb la situació de confinament domiciliari s’apuntala, onze femincidis als Països Catalans durant el 2020, tres d’aquests durant l’emergència sanitària. I els feminicidis només son la punta de l’iceberg.
Amb la pandèmia i la seva gestió neoliberal es demostra, un cop més, el fracàs del capitalisme com a sistema de relacions socials vàlid per garantir una vida digna a les persones i ens sotmet al jovent a un present i futur de misèria, precarietat i incertesa. La crisi del coronavirus també és la negació de qualsevol sobirania en el marc espanyol i europeu i que l’únic futur digne per al jovent i tota la classe treballadora és la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans.
Fem del 1r de maig d’enguany una diada de consciència i resistència i per enfortir el sindicalisme de classe, pre fer créixer la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Preparar-nos per tornar a fer nostres els carrers i passar a l’ofensiva, perquè ens hi va la vida. O ells o nosaltres. O el capital o la vida. Contra l’ofensiva capitalista, organitzem-nos. Només lluitant tenim futur!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
1r de maig de 2020
Països Catalans
