Des de l’inici de la pandèmia provocada per la COVID-19, les grans empreses farmacèutiques van començar una carrera contrarellotge per desenvolupar una vacuna que provés ser efectiva contra el virus, sabent que qui aconseguís la patent obtindria beneficis milionaris.
El 9 de novembre Pfizer i Biontech anunciaven un 90% d’eficacia en la seva vacuna, aconseguint dos dies més tard una compra anticipada de 300 milions de dosis per part de la Unió Europea. A l’Estat Espanyol, el ministre de sanitat Salvador Illa va anunciar que la campanya de vacunació començaria el 27 de desembre.
Avui, 3 dies més tard, Arran hem cregut necessari fer un seguit de consideracions al voltant de la vacuna, la seva distribució i gestió i el model de sanitat i farmacèutica que volem; totes elles sota la premissa de reivindicar el coneixement científic, el seu accés lliure i el seu ús per a l’interès i bé comú:
1) Només així podrem reenfocar la investigació segons les necessitats de les persones, que les institucions públiques deixin de fer la feina bruta a la indústria farmacèutica privada perquè se n’enriqueixi.
2) Només així garantirem transparència, seguretat dels medicaments, afavorirem el control de preus, acabarem amb els desabastiments i farem possible l’expropiació de patents en cas d’emergència sanitària. La vacuna ha de ser universal, no pot ser per a uns pocs.
1) Ha de ser gratuïta i distribuïda segons criteris sanitaris, i no pas pel poder adquisitiu, en tot el procés de vacunació. La sanitat privada no ha de poder-se’n enriquir com succeeix amb les proves PCR.
2) Ha d’arribar arreu del món per ser efectiva davant d’una pandèmia mundial. La indústria farmacèutica no ha de poder bloquejar la seva distribució als països amb menys capacitat econòmica amb l’únic objectiu de treure’n grans beneficis.
3) Ha d’utilitzar-se amb transparència total i un control rigorós de les dades sobre l’eficàcia de la vacuna.
1) Les residències estan en situació d’emergència a causa de la gestió de la crisi pandèmica, destacant nombrosos casos de negligències i manca d’actuació. Tot això, en un context on la gran majoria de places son en mans privades.
2) Les condicions laborals de les treballadores de residències que lluiten en primera línia d’intervenció contra la pandèmia. Situant la problemàtica en un context general d’agudització de la crisi de cures, on l’esfera privada, comunitària o púbica no pot assumir les tasques que fan possible la reproducció de la vida sota les condicions imposades pel capitalisme patriarcal.