A-
A+
Avui, quatre anys després de l’1 d’Octubre, ens trobem enmig d’un panorama polític en què el govern espanyol intenta tancar per dalt tot allò que vam obrir el 2017 als carrers. Això, de la mà dels partits autonomistes, que entren en disputes permantenir-se al poder i cada dia fan passes enrere en el sosteniment del conflicte amb l’estat. Ja sabem que l’autonomisme no porta enlloc, només reforça el funcionament del Règim del 78 i tots els seus components. Entendre l’1 d’octubre exigeix entendre’l en la seva vessant popular i en la determinació i la fermesa d’un poble que posà en dubte les estructures del poder econòmic i polític de l’Estat amb mobilitzacions com la Vaga del 3 d’octubre i del 8 de novembre.
El règim que sorgeix de la mal anomenada Transició no s’ha sentit qüestionat fins que les classes populars hem sortit als carrers. Durant els dies previs i el mateix 1-O, les joves vam estar a primera línia. Vam posar tot l’esforç, organitzant-nos en els col·legis electorals i passant nits allà, però també el cos, rebent cops de porra dels cossos policials de l’Estat Espanyol i els Mossos d’Esquadra. Però malgrat la repressió, també vam fer passes endavant en l’exercici del dret a l’autodeterminació del nostre poble, deixant clar que aquest no es negocia i només es porta fins a les últimes conseqüències si desbordem les institucions i els carrers. És l’única via per posar en mans del poble la decisió i l’organització d’un país que respongui als nostres interessos, que experimenti un canvi profund en el model socioeconòmic actual i que combati totes les formes d’explotació i d’opressió.
Quan, juntament amb l’Esquerra Independentista, cridàvem “Independència per canviar-ho tot” i no acceptàvem un simple canvi de banderes, era perquè com a joves ja fa anys que som en les diferents lluites que entonem com a poble. Som a cada trinxera per defensar una vida digna per la nostra classe lliure d’agressions i violències masclistes; de la mateixa manera que defensem la llengua que parlem i la terra en la que vivim per trencar amb un règim irreformable des de dins. D’aquí que ocupéssim la seu del Partit Popular i 6 militants de la nostra organització encara estiguin pendents d’un judici que serà el següent 3 de desembre.
Vam ser a Dosrius, a Sant Celoni, a l’Escola Ramon Llull, a l’Institut Jaume Balmes, a l’Escola Pia Sant Antoni, a l’Escola la Roureda, a Ponts, a l’IES Tarragona, a Sant Julià de Ramis, , a l’Escola Pi Gros, a Castellgalí i a tants d’altres llocs defensant les escoles i aturant la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sent conscients que l’organització va ser i serà la clau de la victòria. Sabem que només l’alliberament del nostre poble pot canviar la condició de la nostra classe i estem disposades a organitzar-nos permanentment per combatre totes les injustícies fins a aconseguir la victòria de la nostra gent.
El jovent marquem el camí! Som la generació que se sent orgullosa de pensar un món transformat amb les pròpies mans, la que després de dues crisis no està disposada a patir-ne més i la que va entendre que calia agafar embranzida aquells dies per aturar la repressió.
Sense el poble i sense les joves no hi ha futur! Visca la terra!