A-
A+
Aquestes darreres setmanes el racisme institucional s’ha fet palès al barri. Els veïns del Poblenou hem notat de ben aprop, que la creuada que du a terme l’Ajuntament de Barcelona per aconseguir una “ciutat neta” encara no ha acabat. El programa polític que l’ajuntament aplica amb el Poblenou, va més enllà de la transformació urbanística i social del barri. Els propietaris del sòl, les constructores i els propietaris dels mitjans de producció construeixen d’Hotels, blocs d’oficines i transformen en usos privats el patrimoni fabril de tots. D’altra banda, el consistori local els hi buida les últimes naus que tenen vida. Col·laborant en un procés de degradació d’estructures per accelerar les dinàmiques de reforma urbana, que converteixen els barris de la nostra ciutat en ens despersonalitzats.
Així doncs, hem pogut veure com eren desallotjades diverses naus industrials del barri on hi vivien veïns i veïnes que s’intentaven guanyar la vida tan dignament com els ho permet aquest sistema. Sistema que aboca a una bona part del nostre barri a la misèria o a malviure. Mentre que els promotors del 22@ s’omplen la boca de funcions productives útils, les empreses de noves tecnologies instal·lades el barri fan ERO’s. D’altra banda, l’antic teixit productiu poblenoví ha estat expulsat del barri. Molts negocis s’han vist obligats a baixar la persiana per no poder afrontar els costs de la deslocalització. En un moment de penúries, i amb una economia globalitzada, les economies locals (com les que representava el petit teixit empresarial de Can Ricart) són el motor del canvi i una eina per reforçar el teixit social. D’això no n’eren conscients la coalició de ICV-IU quan van aprovar el 22@, que exigia la gentrificació productiva del Poblenou per la força. Encara que gurus de l’ecologisme mundial, com Janice Perlman, ja s’omplien la boca de recuperar les economies locals com a forma per evitar la degradació de barris perifèrics.
L’Ajuntament de Barcelona doncs, en comptes d’ajudar a les veïnes que passen més dificultats, opten per fer-los fora d’allà on viuen. Per a més inri dos dels desallotjats van ser traslladats al CIE de Zona Franca. El veïnat de Poblenou, ja avesat a l’abandonament i a la cara més crua de l’administració pública, hem optat un cop més per sortir al carrer a donar suport als nostres veïns. Volem fer veure a l’Ajuntament, que aquest racisme institucional i aquesta violència contra els nostres veïns ens provoca el més profund rebuig i que contra la seva actuació només hi ha una solució; la mobilització i la lluita. Avui ens alegrem de que en Yussif torna a ser entre nosaltres, però no pararem fins que en Khadima torni a ser lliure i fins que tots els CIE’s estiguin tancats.
Finalment, aprofitem per expressar tot el nostre suport a L’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments al Poblenou i a tots els desallotjats.
Altra vegada aprofitem per recordar que cap persona és il·legal, Khadima, et volem a casa!
