A-
A+
Arriba el juny, i amb el juny els exàmens. I, per enèsima vegada tornen les llargues cues de gent, majoritàriament joves, a les portes de la Biblioteca de la Sagrada Família, que ja estan esdevenint una tradició al barri. Aspiren a ser un dels afortunats que podran trobar un lloc per estudiar. Però el cert és que malgrat arribar quinze o vint minuts abans que l’espai obri les portes, alguns hauran de tornar a marxar, resignats i enrabiats per haver perdut el temps, i per haver d’anar a provar sort en un altre barri. I és que el jovent de la Sagrada Família ja fa temps que ens vam adonar que aquesta biblioteca no està feta per nosaltres. Està molt bé que les biblioteques siguin lluminoses, espaioses, comfortables i boniques. Però el que realment és important és si compleixen la funció per la qual van ser construïdes, i lamentablement no és el cas d’aquesta. Tots els que hi heu anat algun cop sabreu que el silenci no és precisament el seu fort i és evident a simple vista que l’espai està poc i mal aprofitat. Hi ha espais innecessaris entre taula i taula, la disposició de les prestatgeries és el menys pràctica possible i hi ha sales buides directament tancades amb clau i d’altres que només s’usen 3 hores a la setmana. Tot sense parlar de les restriccions d’ús de cada espai. No us estranyi que us facin fora d’una taula si no esteu llegint un diari, si aquella zona està reservada únicament per a llegir diaris. Encara que no hi hagi absolutament ningú llegint-ne. I el mateix passa amb l’espai infantil. No us hi deixaran pas estar si sou menors de 14 anys, encara que sigui en horari escolar. Curiós, no?
Sí que és cert que la sala d’estudi nocturna va ser una bona iniciativa. Però en el moment en què a tres quarts de nou hi ha una cua de gent que puja per l’escala, moltes de les persones de les quals no podran seure, és clar que s’ha quedat curta. Ens preguntem si realment és per a l’Ajuntament i per l’empresa que gestiona la sala un esforç molt gran entendre que, en època d’exàmens, les necessitats dels joves canvien i que la biblioteca, igual que s’ha adaptat a les necessitats d’infants i gent gran, també s’ha d’adaptar a les dels joves, perquè nosaltres també conformem un col·lectiu d’aquesta societat i estem fartes que ningú pensi en què ens cal. I no estem demanant que es construeixi una altra biblioteca (que segurament, també caldria). Ens conformem amb que els espais que ja tenim s’aprofitin al màxim.
És evident que darrere d’aquesta gran infraestructura innovadora i arquitectònicament sofisticada només hi ha que mancances i despropòsits. Un cop més, l’Ajuntament de Barcelona s’ha dedicat a crear equipaments de cara a la galeria sense aturar-se a pensar quines són les necessitats reals de les veïnes que n’han de fer ús. És més que evident que un barri que cada dia deixa la meitat dels joves al carrer és un barri que està hipotecant el seu futur. Com si anar a estudiar fos un luxe, i no una necessitat. Com sempre, les joves som les primeres perjudicades d’aquesta política de despatxos i partidismes i estem cansades que ens diguin que, com que no hi ha feina, ara toca és formar-nos però al mateix temps, no ens facilitin les eines per fer-ho.
Per tot això, creiem que ha arribat el moment d’empoderar-nos i reivindicar els nostres espais. És l’hora de convertir la nostra indignació en protesta i entre totes fer-nos nostre aquest barri.
Juntes podem!
