A-
A+
Ahir a la tarda, enmarcada en el conjunt d’actes per Festa Major del Fort Pienc i la campanya Okupem Arrelem duta a terme per Arran, varem organitzar una taula rodona a la Plaça del Fort Pienc per donar a conéixer diferets espais alliberats d’arreu de Barcelona i tractar-ne les principals problemàtiques i perspectives de futur.
Les problemàtiques associades a l’okupació han sigut un lloc comú constant dins dels diferents moviments socials. Com a col·lectiu okupa del barri hem cregut adient que dins de les Festa Major d’enguany hi hagués un espai per reflexionar sobre aquesta eina de la qual comencen a dotar-se ja no només els col·lectius netament polítics (assemblees de joves, grups d’afinitat o seccions sindicals com fa temps) sinó també àmplies capes de gent no estrictament polititzada o enquadrada dins un moviment polític específic, l’exemple més clar el veiem amb les accions de la PAH.
La taula rodona constà de la presència de representants de 5 espais alliberats d’arreu de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana: el CSOA Can Vies, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la masia okupada de Can Piella (desallotjada el maig passat), un habitatge okupat del Fort Pienc i el Casal Popular La Resposta. Entre totes es plantejaren els diversos projectes, diferents en les formes i amb el mateix substrat de voluntat transformadora. Com a elements clau en podríem extreure el fet que en tots, l’okupació esdevingué una eina útil per a la difusió d’un projecte, però alhora per a donar resposta a una necessitat concreta, fos aquesta la manca d’espais per a l’autoorganització de les joves i entitats, l’autogestió alimentària o la coerció que se’ns imposa com a treballadores en haver de destinar la major part del nostre treball al pagament d’una hipoteca o lloguer. Implícitament hi ha una crítica teòrica, però també pràctica, a la propietat privada i a la despossessió històrica que ens anul·la com a persones polítiques i ens manté alienades de la gestió de la nostra pròpia vida.
Partint d’aquesta anàlisi, es contemplà la necessitat de fer l’okupació una eina que es poguessin plantejar els col·lectius no tant enquadrats dins un context o línia política concreta. Aprofitant la presència d’entitats juvenils com l’Esplai i el Casal de Joves del barri, s’aconseguí abordar entre totes les participants del debat (ponents i assistents) les possibilitats d’aquesta eina. Amb tot, es plantejà que es tracta d’una metodologia que cal enquadrar en un context determinat, a desenvolupar sense dogmatismes i sempre dins d’una estratègia a mig i llarg termini, sigui per part d’un col·lectiu polític com és el cas de les organitzacions lligades a l’Esquerra Independentista, sigui per un col·lectiu de joves amb un projecte particular.
En definitiva, la taula rodona es va mostrar al final profitosa i fructífera, i de ben segur que quedaren un gran nombre de problemàtiques encara en el tinter que esperem que es puguin anar desenvolupant en tant que la nostra activitat com okupes romangui activa!
