Presentació de la campanya “Independència per canviar-ho tot” avui al Teatre Micalet de València

Publicat el

IxCTEls Països Catalans estan en crisi: crisi territorial, crisi econòmica i crisi democràtica. I dia rere dia ens demostren que serà impossible que en sortim si no és fora dels marcs de la Unió Europea, dels estats espanyol i francès i dels poders autonòmics.

En els diversos territoris dels Països Catalans s’hi ha fet front de forma diversa, però és necessari que les combatem en tots ells si volem desfer-nos de les velles receptes i d’alguns vells gestors.

El projecte autonomista, que neix de l’encaix amb un estat fill del franquisme, s’ha demostrat impossible i indesitjable.

L’ofensiva recentralitzadora de l’Estat espanyol, idèntica a tots els Països Catalans sota la seva sobirania, i la mobilització popular són les causes del fet que, entre l’espasa i la paret, una part de l’elit política principatina hagi aparentment enterrat l’estratègia del peix al cove i hagi apostat per la celebració d’una consulta en què una part del país pugui decidir el seu futur. Ara bé, cal ser conscients que CiU és incapaç de tirar endavant l’estratègia de desobediència necessària per desenvolupar un procés d’autodeterminació i fins i tot és possible que sigui incapaç de convocar una simple consulta.

Les causes d’aquesta incapacitat són clares: la patronal que finança i dóna cobertura mediàtica a CiU, i a la qual aquest partit representa políticament, ha deixat clar que no aposta per l’autodeterminació, sinó per la negociació d’un pacte fiscal i per les infraestructures. De la mateixa manera, no hi ha cap motiu per pensar que l’alternança de govern al País Valencià i a les Illes en perjudici del Partit Popular obri un escenari qualitativament millor.
Un nou pacte amb l’Estat és un frau democràtic. El camí del mig entre la recentralització i l’autodeterminació ha desaparegut. El nou futur que volem començar a construir ha de ser un full en blanc en el qual el poble pugui escriure-hi sense condicionants les bases que han de regir el nostre comú, sense les receptes del passat ni els gestors del passat.

És per tot això que creiem que cal posar al centre del debat polític els següents aspectes:

El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista. I s’ha d’organitzar al marge (i en contra) dels qui privatitzen, ens acomiaden, ens desnonen, ens detenen, ens atonyinen, ens empresonen i pacten amb l’Estat l’opressió nacional, social i de gènere. Cal retornar al poble la veu que va tenir amb les consultes o l’11 de setembre i que la institucionalització del procés ha segrestat.

És la mobilització popular i no les negociacions a nivell institucional el que ens pot conduir a la independència o forçar l’Estat i les elits catalanes a respectar el dret del poble a decidir. L’únic procés possible d’autodeterminació passa per una ruptura democràtica.

Cal treballar des d’una visió nacional, que tingui en compte el conjunt dels Països Catalans. Cal construir propostes, lluites i institucions alternatives més enllà de les fronteres estatals i autonòmiques. El procés d’emancipació no pot néixer limitat per una legalitat sorgida del franquisme. Cal desbordar a través de la desobediència els marcs polítics i legals actuals, denunciar-ne la manca de democràcia i substituir-los per la legitimitat de nous marcs veritablement democràtics.

Defensem el català com a llengua nacional, comuna i de cohesió social dels Països Catalans.

Sense sobirania econòmica no hi ha independència real. Sense dotar el poble de la capacitat efectiva de decidir plenament sobre tots els aspectes econòmics, no podem parlar de veritable autodeterminació. Sense posar l’economia sota control popular no podem parlar de veritable democràcia.

Fem del nostre procés emancipador una eina per a trencar de forma radical amb la despossessió continuada de les classes populars per part de les elits econòmiques i l’explotació de les dones.

Posem des d’ara les bases d’un programa per la igualtat de gènere, el poder popular, les llibertats nacionals,‎ la nacionalització de sectors estratègics, la garantia d’uns serveis públics universals i gratuïts, d’unes condicions dignes de treball i habitatge, i convertim-lo en el full de ruta de la independència

Internacionalitzem la causa del nostre poble. Teixim llaços solidaris amb els pobles germans del sud d’Europa en la lluita contra les polítiques antiobreres de la UE. Fem de la solidaritat la nostra millor arma.

Construeix la independència del poble! Manifesta’t a Barcelona el 19 d’octubre!
Volem independència per canviar-ho tot!


Comments are closed.