No havien passat ni cinc dies des de l’inici del nou any que ja lamentàvem el primer cas d’assassinat per violència masclista del 2014. Una dona de 43 anys va ser assassinada diumenge a Vilanova i la Geltrú per la seva parella només dues setmanes després de l’assassinat d’una altra dona a la mateixa localitat i en les mateixes circumstàncies. Es fa palesa, una vegada més, la situació d’extrema d’indefensió que patim les dones pel simple fet de ser-ho davant d’una autèntica pandèmia, la violència de gènere, que només el 2013 ha acabat amb la vida de 14 dones als Països Catalans.
I darrera de cada cas, la pitjor de les complicitats: el silenci. Una vegada més, l’assassí de Vilanova havia havia tingut ordres d’allunyament i antecedents per violència masclista. Els serveis socials i el veïnat eren conscients de la situació de maltractament. No obstant, la Núria ha estat assassinada. Els mitjans de comunicació en parlaran uns dies i llavors la societat passarà pàgina i callarà fins que no aparegui un nou cas. La violència masclista i les seves víctimes no apareixen als resums de l’any ni en cap agenda de prioritats. Les dones maltractades són les víctimes silenciades d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que té múltiples cares i que sempre es manifesta de forma violenta contra les dones.
Ho hem denunciat repetidament: la resposta de les administracions ha estat sempre absolutament insuficient. Encara més, darrerament hem hagut de veure com es retalla en polítiques de prevenció i com el Partit Popular (PP) pretenia maquillar les estadístiques establint que només són víctimes de maltractaments aquelles dones que passen més 24 hores en un hospital. La passivitat dels nostres governants és també violència de les institucions contra les dones. Perpetuar un sistema on el domini social, econòmic i legal dels homes sobre les dones esdevé llei i norma és, per descomptat, violència. Però ho és també el silenci d’amics, coneguts i veïns que prefereixen mirar a una altra banda i permeten els agressors actuar amb total impunitat.
La violència de gènere és la punta de l’ice-berg d’una problemàtica de dimensions colossals que té el seu únic origen en el patriarcat. Cal que parlem de violències, que encarem la problemàtica des d’una perspectiva integral i que incidim en la seva arrel per acabar amb totes les formes de violència patriarcal. Trenquem amb la violència institucional que ens infantilitza, ens nega el dret a decidir sobre els nostres cossos i controla permanentment la nostra sexualitat. Acabem amb el sexisme quotidià que patim contínuament en forma de menyspreu, insults, tocaments, publicitat sexista i imposició d’estereotips. Tallem amb tota forma de maltractament en les nostres relacions. La gelosia, la possessió, el menyspreu, el control i la dependència són també formes silenciades de violència. Desemmascarem tots els agressors.
El jovent hem de trencar amb el silenci i acabar d’una vegada per totes amb les violències del patriarcat. Construïm unes relacions lliures de tota forma de violència. Treballem juntes en la destrucció d’un sistema que se sosté en el treball reproductiu de les dones i que sovint les condemna a dobles i triples jornades laborals. Recuperem el control dels nostres cossos. Garantim l’accés efectiu a una educació sexual i afectiva real, lluny de la heteronormativitat imposada, de rols, cànons, coercions, tabús i autolimitacions. Trobem en la lluita feminista una de combat superar el patriarcat i construir una societat veritablement lliure.
Trenquem el silenci.
Contra totes les violències de patriarcat, cap agressió sense resposta!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 7 de gener de 2013