Milers de persones d’origen estranger estan tancades als Centre d’Internament per a Estrangers pel sol fet de no tenir els documents en regla o el que és el mateix: no tenir el permís de residència a l’Estat espanyol. Als Països Catalans hi ha dos d’aquests centres, un d’ells a la Zona Franca de Barcelona. A l’Estat Espanyol n’hi ha nou en total. Tots ells es caracteritzen per ser centres controlats i gestionats per la Policia Nacional on no hi ha un reglament que reguli l’activitat diària interna, en què l’accés d’agents externs és gairebé impossible i on les denúncies per tortures i assassinats es repeteixen cada any. L’any passat gairebé 2.000 persones van passar pel CIE de la Zona Franca de Barcelona.
La mort del ciutadà armeni Aramis Manukian, conegut com Alik, el passat 3 de desembre, va tornar a donar lloc a les denúncies sobre la seguretat i qualitat de vida dels interns als CIEs. I és que des que es va inaugurar el centre de la Zona Franca, l’any 2006, almenys dues persones hi han perdut la vida i encara no se n’han aclarit els fets. No obstant això, la impunitat vers els CIE’s és de ferro. Tan sols cal recordar que la mort d’Idrissa Diallo la nit de reis de l’any 2012 al mateix centre, ha quedat arxivada.
Arran de la mort d’Alik, de la qual encara no se n’ha esclarit la veritat, una quarentena d’interns van començar una vaga de fam. Els vaguistes asseguren que el ciutadà armeni va perdre la vida en mans de la Policia Nacional després de rebre una pallissa. Al marge d’aquest cas, des de principis d’any s’han fet diverses denúncies per agressions al centre. Arran d’aquests fets, a principis de gener la comissió de drets humans de la campanya Tanquem els CIE va provar d’accedir al centre per tal de comprovar l’estat dels interns però la direcció del centre els va vetar l’entrada. A mitjans de desembre ja es va prohibir l’entrada a la Comissió de Justícia i Drets Humans del parlament català i les organitzacions SOS Racisme, Migra Studium i la mateixa Tanquem els CIE. Finalment el dia 10 de gener diversos representants de partits polítics (ERC, ICV i la CUP) van poder entrar al centre i van afirmar el que ja se sabia: la confirmació de les agressions diàries als interns i el testimoni de molts ciutadans d’origen estranger que denuncien un tracte vexatori per part de les autoritats policials que controlen el centre.
Tot plegat ha multiplicat les mobilitzacions en contra d’aquesta evidència del racisme institucional. El passat dia 11 de gener un miler de persones van manifestar-se per exigir justícia pel cas de l’Alik i per les diverses agressions que han denunciat els interns així com per visualitzar l’opacitat de la gestió i control d’aquests centres. A posteriori, el dia 15, una Comissió Judicial del Jutjat d’Instrucció núm 1 de Barcelona, després de visitar CIE de la Zona Franca, on va morir el jove armeni, va redactar una resolució que evidencia les condicions inhumanes a què es troben sotmesos aquests ciutadans. A les mesures que recull el document hi ha que les habitaicons disposin d’un vàter o que es puguin regular les dutxes.
Des d’Arran denunciem l’existència d’aquests centres i n’exigim el seu tancament immediat. No tolerem que cap ciutadà, sigui quin sigui el seu lloc d’origen, pugui ésser tancat i privat de totes les seves les seves llibertats per no tenir els documents del país d’acollida en regla. A més, la vaga de fam dels interns, les denúncies d’agressions, les dues morts sense aclarir en els dos últims anys i el fet que es posin tantes dificultats per entrar a visitar aquests espais són mostres que evidencien la vulneració dels drets humans que pateixen els interns pel sol fet de no tenir el permís de residència de l’Estat espanyol. Fins quan tolerarem aquesta forma de racisme exercida per l’Estat? Tanquem els CIEs.
Només Lluitant Tenim Futur!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 17 de gener de 2013