7000 persones s’han aplegat a Olocau en la XXVII Trobada d’Escoles en Valencià de Camp de Túria
Ahir, diumenge 6 de maig, Olocau acollí milers de persones en una Trobada que, enguany, clamava per l’ensenyament públic, en valencià i de qualitat. Una exigència que no ve debades, sinó que respon a l’actual context de retallades en l’ensenyament, a la marginació de l’ensenyament plurilingüe en valencià, a una oferta educativa insuficient en la nostra llengua i a la imposició de la LOMQE com l’expressió legal i directa de totes aquestes mancances i deficiències educatives. Cal no oblidar tampoc que el govern valencià té previst suprimir cent cinquanta-cinc unitats escolars en valencià per al proper curs 2014-2015, onze d’elles al Camp de Túria.
La jornada reivindicativa i festiva començava amb una cercavila amenitzada per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Camp de Túria i la Banda de Música d’Olocau. Aquesta recorregué els carrers d’Olocau fins arribar a l’Avinguda de la Font del Frare, lloc on començaven els cinquanta-huit tallers i paradetes que els instituts, col·legis, AMPES i altres col·lectius teníem preparats perquè les més menudes gaudiren de la jornada.
Com no podia ser d’altra manera, Arran Camp de Túria hem volgut participar d’una manera activa d’aquesta jornada a la nostra comarca, realitzant un taller on les xiquetes i xiquets han pogut expressar-se amb llibertat fent mostra de la seua creativitat a una gran pancarta. D’altra banda, també hem participat, juntament la resta de col·lectius que en formen part, de la paradeta de l’Aplec de Camp de Túria i del seu taller de rellotges solars.
Les Trobades d’Escoles en Valencià són una mostra clara de la voluntat i necessitat de donar valor a la nostra llengua. Una voluntat i una necessitat que es tornen essencials en el context sociolingüístic en què ens trobem i davant el qual, hem d’apostar per l’ensenyament en valencià com a clau del nostre futur, del futur de la nostra llengua i de la nostra cultura. Hem de ser ferms en la nostra condició de militants lingüístics i no girar l’esquena davant actituds d’indiferència i menyspreu cap a la nostra llengua.