El proper dia 25 de maig estem cridades a la urnes per determinar una part de la composició del Parlament Europeu. Les eleccions europees, que es convoquen un cop cada cinc anys, arriben aquest 2014 en un context de crisi profunda del sistema productiu i una situació creixent de despossessió de les classes populars dels Països Catalans. La Unió Europea (UE) i les seves institucions –cada cop més deslegitimades – tenen molt a veure amb el patiment que ens toca viure. Per això, davant d’aquesta nova cita electoral, des d’ARRAN volem fer públiques les següents reflexions i consideracions:
La UE és el projecte del gran capital i l’ imperialisme
El projecte europeu que es concreta en l’actual UE va néixer l’any 1957 fruit de la necessitat dels capitalistes de fer front a la competència a escala global i crear estructures públiques supranacionals que els donessin suport. Si bé és cert que la UE ha viscut etapes diverses, la seva política ha estat sempre dirigida al benefici dels grans capitals privats. Exemples d’això són la creació del Mercat Únic, l’establiment de l’euro com a moneda única i els durs plans d’ajustament que, sempre en nom de l’estímul de la “competitivitat del mercat”, han deteriorat de forma progressiva les condicions de vida i drets de les classes treballadores dels estats membres. Avui veiem accentuats ferotgement aquests plans en nom de la “gestió de la crisi”.
La UE és un espai antidemocràtic regit per la “Troika” al servei dels poderosos
la política econòmica dels estats membres – sobretot els del Sud − és minuciosament dissenyada pels organismes que conformen la UE. Les retallades, el desmantellament del teixit productiu, les privatitzacions, les reformes laborals, l’establiment de l’EEES amb el Pla de Bolonya o el rescat bancari i el pagament del deute il·legítimsón tan sols alguns exemples de les polítiques neoliberals que imposa la UE a casa nostra en favor del poder econòmic i les grans economies del Nord del continent. Totes aquestes decisions, que afecten de forma especialment intensa al jovent i les dones, tenen un nexe comú: s’imposen per la força sense la més mínima capacitat d’intervenció per part del Parlament Europeu. Totes les lleis rellevants es cuinen als despatxos de la Comissió Europea i el Banc Central Europeu; sempre en estreta col·laboració amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i aquells éssers sense rostre a qui anomenem “mercats”. La composició d’aquests organismes no només no és escollida democràticament, sinó que a més compta amb la participació d’alts càrrecs d’empreses transnacionals, tot donant lloc a un fenomen que coneixem amb el nom de “portes giratòries”. Encara més, la manca absoluta de democràcia a la UE es materialitza en polítiques de seguretat cada vegada més repressiva dirigida cap a les veus dissidents i les persones migrades.
Contra l’Europa uniformitzadora del Estats
La UE respon a la mateixa lògica uniformitzadora que els Estats que la formen. Cal tenir ben clar que, contràriament als arguments que sovint gasta el catalanisme conservador en una part del nostre país, els drets nacionals dels Països Catalans, així com la seva llengua i símbols no troben en la UE un aliat. Ans al contrari, és un enemic més al qual cal combatre de la mateixa manera que als estats Espanyol i Francès. La UE no reconeix el dret a l’autodeterminació de cap dels pobles que en formen part i, per tant, l’alliberament nacional dels Països Catalans passa també per la desobediència a les seves imposicions.
Cap més mort a les fronteres del món capitalista occidental
Les polítiques de la UE no només resulten nefastes per a les classes populars dels estats membres. Les fronteres del continent europeu són l’escenari de centenars de morts – d’assassinats − d’aquelles qui, davant la desesperació, arrisquen la vida per poder sobreviure dins els límits del món capitalista occidental. Persones que són originàries de terres espoliades sistemàticament pels mateixos Estats de la Unió, les vides de les quals passen per ser xifres anecdòtiques als ulls del capital. Així, la UE és també un projecte imperialista exportador de la misèria, la fam i les guerres que sotmeten a més de la meitat del planeta a la més absoluta desesperació. A tot això, cal sumar-hi les condicions infrahumanes a què es troben condemnades milers de persones migrades arreu del continent i el creixement de les forces polítiques feixistes i xenòfobes, aliades i sempre fidels al poder econòmic. El cas recent d’Ucraïna ho posa de manifest.
No hi ha futur per al jovent a l’Europa del capital i la Troika
El futur del jovent dels Països Catalans passa necessàriament per la sortida de la Unió Europea. La construcció d’un futur plenament independent per al conjunt del nostre poble cal situar-lo lluny de les imposicions del capital i la Troika. Per això, des d’ARRAN, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, encoratgem el jovent dels Països Catalans a mantenir tenaçment la lluita i la desobediència contra la misèria que suposa per a nosaltres pertànyer a la UE.
Així mateix, fem una crida a l’abstenció per a les properes eleccions del dia 25 de maig.
Comencem a construir, ara i aquí, les bases d’un nou marc de llibertat on la cooperació i la solidaritat garanteixin els drets dels pobles, de les dones, de les classes treballadores i de les persones migrades. Treballem des d’ara per construir aquest futur en el marc d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Uns Països Catalans solidaris amb els pobles de la Mediterrània, d’Europa i d’arreu del món.
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 14 de maig de 2014
—
Nota: Us animem a llegir l’avenç del desè informe del Seminari d’Economia Crítica Taifa “Desentranyant la Unió Europea” per aprofundir en el contingut d’aquest text. Aprofitem l’ocasió, així mateix, per agrair la tasca imprescindible que realitzen les companyes lluitadores del “Taifa” en la formació política de les militants revolucionàries dels Països Catalans.
Document disponible a:
http://informes.seminaritaifa.org/informe-10A-CA/