A-
A+
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, la nit del 23 juny els carrers de viles, pobles i ciutats dels Països Catalans s’omplen de foc, alegria, festa i cultura popular. El foc esdevé l’element central en aquesta diada popular catalana: des de les festes de Perpinyà, les fogueres d’Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, fins a les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià, i un llarg etcètera; que se celebra de nord a sud i d’est a oest dels Països Catalans.
La flama de les fogueres de Sant Joan esdevé doncs símbol de la resistència i la persistència, de la vitalitat i força de la cultura i el poble català. Un poble que té els Països Catalans com a terra, un país que tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVII, es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i economia, fan sobreviure la realitat dels Països Catalans.
Avui, les celebracions de Sant Joan com a expressió de la cultura popular arreu de la nació, així com la lluita per la llengua i per un espai comunicatiu comú, les mobilitzacions en defensa del territori i dels drets socials, o les iniciatives i mobilitzacions feministes, són fenòmens que demostren la vitalitat d’un procés de construcció nacional que no n’assoleix tota la potència per culpa dels atacs francoespanyols i de les estratègies regionalistes. Malgrat tot, després de repressió, prohibicions, terror, assassinats i diverses dictadures, no han pogut fer-nos desaparèixer com a poble.
Som el Poble Català, el poble del foc i la rauxa. La nit de Sant Joan “baixa al carrer i participa”. Encenem i mantenim viva la flama de la revolta i la cultura popular dels Països Catalans, perquè sabem “que no podran res davant d’un poble, unit, alegre i combatiu”.
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 23 de juny del 2015
