A-
A+
ARRAN – organització juvenil per l’alliberament nacional, de gènere i classe- convoca l’assistència a la diada de la Catalunya Nord del 7 de novembre. En aquesta diada, recordem que som una nació que cap mena d’Estat com el Francès o l’Espanyol pot escapçar. Recordem com avui dia, en traspassar els Pirineus no han pogut fer callar la parla catalana amb la qual volem viure, créixer i estimar. És per això que lluitem per a la no divisió del Conflent, el Rosselló, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya, ja que no es només una partició territorial, és l’intent de desarticular i anul·lar-nos com a poble. Volen fer de la Catalunya Nord una regió administrativa de la colonial França. Volen esmerçar tota possibilitat de seguir xerrant en la nostra llengua; la irrisòria xifra de 5% del pressupost en polítiques educatives en català en educació primària, secundària i superior, esdevé una agressió en tota regla. Mentrestant la Universitat de Perpinyà Via Domicia (UPVC) continua desmantellant-se a base de retallades.
Tot i això seguim batallant als carrers, contra la ultradreta. Ciutats com Perpinyà on en les ultimes municipals l’UMP i el FN van treure un 60% dels vots emesos no seran la tomba de l’antifeixisme. Voldran enganyar-nos, presentant-se amb altres etiquetes com en altres viles de la Catalunya Nord, però nosaltres sabem treure la pell dels xais als llops ferotges. Llops que intenten arrasar els nostres pobles i barris mitjançant discursos populistes, aprofitant-se de la pobresa i la desarticulació industrial del nostre territori (actualment amb un 30% d’atur). Nosaltres no restem passives, sabem treure les urpes a les seves polítiques xenòfobes i masclistes i els hi fem front. Som solidàries, acollim a les refugiades i no tenim pas cadenes a l’hora d’estendre la nostra solidaritat arreu, quan agredeixen per raó d’opció sexual o quan per la seva ètnia ens colpegen sota l’aval de les seves lleis i exèrcits d’ocupació (com l’habitual exercit francès de terra o la Policia Nacional). Casos com el del passat juny, quan una família va rebre notificacions de caràcter penal per part de la PAF (Policia d’Aire i Fronteres) per haver acollit a armènies sense papers, n’és un bon exemple. Davant de fets com aquest no ens aturem!
Com a feministes que som, no mirem cap a una altra banda en cada feminicidi permès per l’Estat i les seves lleis masclistes. No podem tolerar cap més assassinada com la jove perpinyanenca de 17 anys d’aquest agost de 2015. N’estem fartes d’haver de viure amb pors i de no tenir poder sobre les nostres vides, cossos i sexualitats. De témer per la nostra vida pel fet de ser dones. No podrem ser lliures com a poble, si nosaltres, les dones, no som lliures!
I seguim bastint alternatives, malgrat la precarietat i el neoliberalisme. I continuem donant una resposta ferma, com en la vaga per les pensions del 8 de setembre de 2010; no ens fan por les polítiques de Manuel Valls ni de François Hollande! La nostra terra no està a la disposició de l’entreteniment de la burgesia, amb els seus camps de golf o les seues pistes d’esquí. La deslocalització i un comerç que no sigui de proximitat no és ni neutre ni causal; el seu capitalisme de rostre humà en favor d’una falsa democràcia no ens fa retrocedir en la lluita. Amb les nostres mans teixim i teixirem xarxes de suport mutu, ja que com a joves, tenim massa a dir i a actuar
Perquè Som Països Catalans, som Poble Treballador.
Al Nord, al Sud arreu, construint feminisme socialisme i nació.
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Indepedentista
Als Països Catalans, 31 d’octubre del 2015
