A-
A+
No seran poques les veus que durant el pròxim mes i mig de propaganda mediàtica i campanya electoral per les eleccions al parlament espanyol del 20 de desembre ens infantilitzen amb la clàssica frase de “si no votes, després no et queixes”. Una de les tantes idees que serveixen per a legitimar el sistema de dominació vigent, així com les seues estructures, implica plantejar que tot allò que s’escape a la política que aparega als grans mitjans de comunicació no és fer política.
D’aquesta manera, ni el sindicalisme de classe o estudiantil, ni l’autoorganització feminista, ni les assemblees de joves, ni els aplecs, ni les festes populars (per citar només uns quants exemples quotidians de la nostra lluita) representarien formes serioses i vàlides de fer política. A la política de veritat, ens diuen, es juga un cop cada quatre anys, i la resta de formes d’acció col·lectiva que són precisament les més efectives perquè constitueixen veritables mecanismes de pressió, queden relegades a un segon plànol.
Els pròxims dies, previs a les eleccions espanyoles, seran els dels discursos teòricament contraposats però a la pràctica igualment legitimadors de l’ordre vigent. Retòriques que apel·laran a la por, la catalanofòbia, el conservadorisme, la xenofòbia o l’espanyolisme d’una banda; o al fals progressisme i les promeses de reforma per l’altra. No sentirem cap discurs que plantege atacar la triple opressió capitalista, patriarcal i nacional, que se situa com origen de les problemàtiques que patim les joves. I no ho escoltarem pel que a hores d’ara resulta ja evident: ni els partits de sempre, ni els nous partits i coalicions emergents de cara a les pròximes eleccions espanyoles, representen cap alternativa per a les joves de classe treballadora a la nostra terra. Serà només la força del jovent organitzat, i l’aliança d’aquest en clau internacionalista amb la resta de pobles sota dominació de les elits espanyoles, la que ens permeta conquerir sostre i treball i la que ens faça avançar cap a una vida digna.
Per això, no podem esperar res d’un suposat recanvi d’elits polítiques com el que plantegen PSOE, PODEMOS, ICV, EU o les seues diferents coalicions i marques blanques; ni molt menys del previsible govern ultraconservador i neoliberal que puga nàixer de l’aliança entre el PP i Ciutadans. Com tampoc podem aspirar, com faran tant ERC com CDC, a trobar cap eixida negociada amb el govern espanyol a un procés que, com hem repetit des del seu inici, només serà irreversible amb la desobediència i la lluita de les classes populars organitzades.
És per aquest seguit de motius que fem una crida al jovent dels Països Catalans a l’abstenció activa el pròxim 20 de Desembre. Perquè nosaltres som un subjecte polític propi que no creu que haja de demanar permís a cap govern centralista per decidir el seu propi futur. Perquè sabem que les institucions burgeses si bé poden en determinats contextos servir com a instrument als moviments revolucionaris, mai seran la clau de volta de cap organització que aspire, com el nostre, a la construcció d’una societat socialista i feminista. Perquè no creiem en aquells que volen perpetuar el règim nascut de la Constitució del 78 amb reformes que no transformaran res. I perquè considerem que l’organització i la lluita han sigut i seran les úniques claus per fer avançar al moviment juvenil cap al seu veritable alliberament.
El 20 de desembre: abstenció activa!
La resta de l’any: organització i lluita!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 12 de desembre de 2015
