A Mallorca com a la resta dels Països Catalans les forces del govern han canviat. D’ençà les polítiques en contra de la llengua i cultura catalanes que dugué a terme el govern de Bauzá, es guanyà a pols la ràbia de la societat mallorquina que es va veure reflectida en una vaga indefinida per part dels docents i mobilitzacions contínues a totes les parts de l’illa contra el Partit Popular. D’altra banda no hem d’oblidar la repressió a la qual es van veure sotmesos els moviments socials amb centenars de multes administratives pel simple fet de mobilitzar-se, judicis polítics o detencions. Entre aquestes no hem d’oblidar el cas de les Feministes Encausades, en el qual el bisbat denuncià les feministes organitzades per dur a terme una acció dins l’església de Sant Miquel defensant el dret a l’avortament. Arran de la denuncia interposada foren detingudes 7 militants d’Arran. Dos anys després gràcies el suport que mostraren les feministes dels Països Catalans i d’altres nacions tant de l’Estat espanyol com de la resta del món i a la pressió que s’exercí a Mallorca amb el grup de suport “Absolució Feministes Encausades” s’aconseguí que la sentència quedés en una absolució i un any de presó per cinc de les encausades.
Tot això va passar factura a un govern que va veure com perdia les eleccions a favor dels partits socialdemòcrates o social-liberals. Així doncs ens trobam a una conjuntura on molts dels municipis són governats per les esquerres així com el Consell de Mallorca o el Govern de les Illes Balears. Amb tot el caliu que hi havia per part de les classes populars de Mallorca va ser senzill per part dels partits polítics fer discursos prometent la millora immediata, i evidenciant que l’enemic a batre era el Partit Popular. Ara que ha passat el temps podem dir clarament que no hi ha hagut les polítiques necessàries per fer una Mallorca més justa socialment, ecològica i sobirana. Veim com els actuals governants no són capaços de fer polítiques de ruptura amb un sistema que ens aboca a la misèria. L’ecotaxa és el gran exemple, ja que en lloc que la seva utilitat sigui per fer una Mallorca més sostenible serveix per seguir promovent el turisme de la precarietat, la gentrificació i la massificació de l’illa. El monòlit franquista de Sa Feixina segueix allà on estava tot i les constants promeses d’esbucament. Les terrasses del Born també segueixen on estaven, tot i que ens prometeren que les llevarien i així un llarg etcètera. Tot i això, s’ha de reconèixer un fet: a partir de la pressió social que fa anys es dóna, s’ha reconegut el 31 de desembre com la Diada oficial de Mallorca, cosa que s’ha d’entendre com una victòria per part de totes aquelles persones que ja l’entenien així a nivell popular.
Durant aquest passat estiu el debat més nítid a peu de carrer ha estat el turisme. Després de molts anys d’ençà que el model turístic es va fer el centre neuràlgic de l’economia, la paciència de les mallorquines ha arribat al límit. Les condicions laborals ens condemnen a la precarietat, a la temporalitat i a l’explotació a mans dels empresaris que s’enriqueixen venent l’illa a una industria que destrueix constantment sense miraments. La quantitat de turistes que arriben cada any és insostenible tant per la geografia, com pels recursos, així com pels propis habitants. A partir d’aquesta problemàtica tan clara per les classes populars s’ha obert un debat a tota la societat mallorquina, però una altra vegada es deixa clar que no hi ha intenció per part de les institucions d’enfrontar-se als grans capitals i els seus interessos. És per això que han nascut iniciatives ciutadanes com “La ciutat de qui l’habita” o el “Tot inclòs”, que estan construint un discurs fort i anticapitalista envers el turisme.
Cal destacar el naixement de nous projectes de contrapoder popular després de la “ressaca” electoral, vist que les institucions segueixen essent incompetents per iniciatives que realment tenguin una millora social. Han nascut espais populars com l’Ateneu de Pollença, el centre ocupat Ca ses Mopis o l’Ateneu lo Tort, de la mateixa manera que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha proliferat per tot el territori.
Enguany, igual que la Diada passada, el jovent organitzat seguim apostant pel Bloc d’Unitat Popular, on es troben organitzats diversos col·lectius municipalistes, les organitzacions de l’Esquerra Independentista i partits polítics d’àmbit municipal. Tots els participants compartim un objectiu clar: reivindicar la Diada de Mallorca per construir un moviment popular fort en el marc de Mallorca que reconegui els Països Catalans com l’única eina per fer un país feminista, socialment just i ecològicament sostenible. És per això que el lema que hem elegit és “Per la plena sobirania de Mallorca, construïm els Països Catalans.”
Aquesta Diada seguirem lluitant per la independència, pel socialisme i pel feminisme, combatent les forces opressores i dirigint-nos a les joves de classe treballadora. Per tot això:
PER LA PLENA SOBIRANIA DE MALLORCA, CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS!
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, desembre de 2016