En l’interessat món de les agendes mediàtiques, molt poques vegades trobem escletxes que permetin situar sobre la taula del debat públic les problemàtiques que més afecten al conjunt de les classes populars.
Davant d’això, les accions de visualització a través de la polèmica es fan necessàries per plantejar aquests debats dins l’esfera pública i de forma ineludible. A causa d’aquestes accions realitzades arreu dels Països Catalans que buscaven visualitzar el conflicte que genera l’actual model turístic, s’ha generat un intens debat social, polític i mediàtic al voltant de la qüestió del turisme.
En el si d’aquest debat, des d’alguns sectors responsables de la situació actual, s’ha acusat a tot aquell qui protesta contra l’actual model turístic de “turismofòbia”, un concepte inventat que intenta desvirtuar una lluita completament legítima, i acusa a qualsevol persona que es pronunciï contra la massificació turística d’estar en contra dels turistes, tot criminalitzant les víctimes d’aquest conflicte. Res més lluny de la realitat: no estem en contra dels turistes ni del turisme, nosaltres també ho som i sabem que viatjar és una activitat humana que pot ser molt enriquidora.
El problema no és el turisme sinó l’actual model turístic. Un model turístic que respon a un model capitalista que està concentrant els beneficis en molt poques mans, que està provocant la destrucció del nostre territori, que està fent augmentar els preus del lloguer fins al punt que ens expulsa dels nostres barris, allunyant a les persones de les seves xarxes familiars i de suport que fa que el treball reproductiu que assumim majoritàriament les dones quedi encara més individualitzat i suposi una càrrega de feina més elevada, que està precaritzant encara més els llocs de feina, que està convertint les ciutats en aparadors i destruint la pròpia identitat dels barris… En definitiva, un model de turisme que genera beneficis per a molt poques persones i empitjora les condicions de vida de la immensa majoria.
Davant d’aquesta situació, hem decidit passar a l’acció i alhora fer públiques un seguit de propostes polítiques de mínims per intentar alleugerir la situació caòtica i injusta que està provocant el lliure mercat turístic, especialment en els camps de l’habitatge i el treball. Unes reformes del model turístic que en cap cas són un objectiu final, sinó una manera de pal·liar de manera immediata les conseqüències crítiques que està rebent la població:
Des d’Arran, a més, animem a les joves, i a totes les persones, a unir-se a la lluita contra l’actual model turístic, i especialment, a participar de les diferents entitats i plataformes ciutadanes i veïnals que dia a dia lluiten contra la massificació turística i pel dret a la ciutat, ja que només amb la lluita i l’autoorganització popular aconseguirem que no ens facin fora dels nostres barris, que ens paguin el que ens pertoca per les feines que fem, i construirem entre totes un model turístic compatible amb una vida digna.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, agost de 2017.